Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Bibliografia
Enllaços
relacionats
Inicial
Biografia
Aurora Bertrana i Salazar
Girona, 29 d'octubre de 1892
Berga, 3 de setembre de 1974

Escriptora, musicòloga i política

Nascuda a Girona, es traslladà a Barcelona per seguir estudis de solfeig a l'Escola Municipal de Música. Aquí col·laborà amb l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i impartí classes a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, entitat fundada el 1909 per Francesca Bonnemaison. El 1923 es va establir a Suïssa, on continuà els seus estudis i tocà en un quartet femení. Dos anys més tard es va casar amb un enginyer suís d'origen aristocràtic, Denys Choffat, i fixaren la seva residència a Ginebra, on inicià la carrera de Filosofia i Lletres. Durant tres anys el matrimoni es traslladà a viure a Tahití i viatjà per les illes de Polinèsia, una experiència que marcà la seva vida i el seu univers literari i periodístic. De retorn a Catalunya, el 1932, entrà en contacte amb la francmaçoneria i s'afilià a Esquerra de la mà de Ventura Gassol.

Fou candidata d'Esquerra en les eleccions generals de 1933 per Barcelona ciutat, però no va ser escollida diputada. Un any abans havia signat les bases per a la constitució d'un Front Únic Femení Esquerrista de Catalunya, així com es relacionà amb la Lliga Femenina per la Pau i la Llibertat. Intentà, juntament amb altres dones, fundar una Universitat Obrera Femenina sense gaire èxit, encara que sí que pogué crear el Lyceum Club de Catalunya, del qual fou la primera presidenta. L'any 1934 participà en la Unió Femenina Franco-Catalana en tant que una activitat més de la seva militància en favor del feminisme. Col·laborà assíduament en la premsa diària, tasca que compaginà amb la seva activitat literària. Així, col·laborà en La Veu de Catalunya, gràcies a la intercessió del seu pare Prudenci Bertrana, La Publicitat, L'Opinió, D'ací i d'allà, Pamflet, Bondat-Bonté, L'Horitzó, Moments i Mirador, entre d'altres.

En la secció "Temes femenins" del diari La Humanitat escrigué durant el 1934 articles que analitzaven la participació de la dona en la vida social i política, en el seu rol com a mares dels futurs ciutadans de Catalunya. No en va, el setmanari Rambla considerà ja el 1931 que Bertrana era una de les "dones més representatives d'entre la plèiade de jovenalla espiritual femenina que propaga l'ideari de Palestra, que treballa al Club Femení i d'Esports i que col.labora als nostres diaris i revistes (...)". Es guanyà així una reputació de dona moderna, cosmopolita i liberal. En opinió de Neus Real, fou una de les artífexs de la creació d'una xarxa femenina d'esquerres que esdevingué alternativa a l'organització de les dones d'origen dretà. Per bé que era conscient que per assolir la nova societat calia culturalitzar les classes obreres.

En esclatar la Guerra Civil, a diferència del seu marit, preferí romandre en zona republicana. Amb Maria del Carme Nicolau, el 1937 dirigia la col·lecció de literatura «La Novel·la Femenina» i col·laborà en la revista Companya, així com participà en el programa de les emissions radiofòniques a càrrec de l'Associació d'Escriptors Catalans. S'exilià a Suïssa i ajudà companys seus a obtenir visats per emigrar a Mèxic, i col·laborà amb la resistència francesa en contra dels nazis. El 1946 s'establí a París, després a Prada i finalment a Andorra, el 1948. Al cap d'un any decidí retornar a Barcelona.

Durant la darrera etapa de la seva vida va publicar: Oviri (1965) i Memòries fins al 1935 (1973). Pòstumament van ser editades Memòries de 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).



Autoria: GRC


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal