Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Inicial
Biografia
Enric Canturri i Ramonet
La Seu d'Urgell, 8 d'abril de 1897
Mèxic DF, 16 de desembre de 1971

Polític i comerciant

Primers anys i actuació política durant el període republicà (1897-1936)

Fill d'una família benestant de la Seu d'Urgell, era fill de Francesc Canturri i Ramonet, que va morir quan ell era encara molt jove, i d'Agustina Ramonet i Isern. Va estudiar al Liceu Internacional de Foix.

El 1930, en el context de certa tolerància política després de la dimissió de Primo de Rivera, va ser un dels creadors del Centre Republicà de la Seu d'Urgell, entitat local que aplegava de manera unitària diverses tendències del republicanisme.

A les eleccions municipals d'abril de 1931 formà part la candidatura republicana, que obtingué un important èxit. El 14 d'abril proclamà la República Catalana a la Seu d'Urgell, seguint l'exemple de Francesc Macià a Barcelona, i tot seguit passà a ser alcalde.

Alineat des d'un primer moment amb Esquerra Republicana de Catalunya, tant de manera directa com per la seva relació amb la Joventut Republicana de Lleida, en la composició política del grup municipal republicà estigué en minoria, ja que dels vuit regidors electes per a la seva candidatura només dos (ell i un altre) se situaven dins Esquerra, mentre que els altres sis ho feien en el Partit Catalanista Republicà, més conegut com a Acció Catalana. Tot i aquesta correlació de forces, fou alcalde durant prop de dos anys (1931-1933), en què va emprendre diverses actuacions de renovació de la vida municipal, com la creació d'unes noves escoles.

En el 1r Congrés Nacional ordinari d'Esquerra, celebrat el febrer de 1932, va quedar incorporat al Comitè Executiu, en representació de la Federació de Lleida. Treballà per la consolidació del partit a la Seu d'Urgell i a tota la comarca, amb la formació de comitès a diversos municipis i la publicació de la revista Alt Urgell.

El novembre de 1932 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya per la demarcació de Lleida. Poc després, al principi de 1933, els regidors de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell adscrits a Acció Catalana provocaren el seu relleu com a alcalde, al·legant que les seves ocupacions com a diputat feien incompatible l'exercici dels dos càrrecs. A desgrat, deixà el càrrec, però continuà com a regidor. Des d'aquest lloc, féu gestions a Madrid davant del ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, Francisco José Bernés, per demanar-li que un dels nous instituts d'ensenyament secundari que estava previst fer s'instal·lés a la Seu, argumentant la proximitat i la vinculació amb Andorra. L'èxit de les seves gestions permeté l'obtenció d'aquest centre, que ciutats de més habitants no pogueren obtenir.

A les eleccions municipals de gener de 1934, Acció Catalana renovà l'alcaldia, tot i ser la força menys votada, per la seva aliança amb la dreta, i deixà Esquerra a l'oposició. En aquesta ocasió, renovà la seva condició de regidor. L'octubre de 1934 secundà Companys i proclamà a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Fracassat el moviment, passà a Andorra i Perpinyà, i residí després a diversos punts de França i Bèlgica, en un exili que va durar fins que el triomf electoral del Front d'Esquerres, el febrer de 1936, permeté el seu retorn.

Una guerra en dos fronts (1936-1939)

En els primers dies de la Guerra Civil va ser delegat pel Govern de la Generalitat, es traslladà a la Seu d'Urgell i va destituir el cap de la guarnició militar —que havia secundat el moviment colpista—, de manera que va donar el comandament a un oficial lleial a les institucions republicanes i va organitzar el trasllat d'aquella força militar al front d'Aragó.

Fou tot seguit membre del comitè revolucionari de la Seu d'Urgell. Organitzà una operació de protecció del tresor artístic religiós i afavorí la sortida cap a Andorra del personal eclesiàstic i de persones de perfil dretà. A més, tot i la formació del comitè, aconseguí que l'Ajuntament no fos dissolt i que continués exercint algunes de les seves funcions.

A mesura, però, que l'onada revolucionària anà arribant també al seu municipi, tingué serioses topades amb elements de la FAI, que en el seu colpidor llibre de memòries descriu com a individus del tot forans a la comarca. Al front de militants armats d'Esquerra, aconseguí evitar l'incendi de la catedral i del seu arxiu (els objectes artístics ja havien estat traslladats prèviament), però no pogué evitar la crema del mobiliari del seu interior. La forta resistència que oposà al creixent poder de la FAI en la vida local dugué els elements d'acció d'aquesta organització —esperonats per l'actuació d'El Cojo de Málaga a la veïna població de Puigcerdà— a organitzar el seu assassinat, que va poder eludir iniciant una accidentada fugida a Barcelona.

Davant el perill que corria a la seva població, optà el setembre de 1936 per allistar-se com a comissari polític a la Columna Macià-Companys (després 30a Divisió), amb la qual féu bona part de la guerra. El 1938, després de la caiguda de Lleida, deixà la seva actuació militar i es traslladà a Barcelona.

L'exili (1939-1971)

El febrer de 1939 passà a territori francès, acompanyat de la seva mare i altres familiars (ell es mantingué solter, a diferència de les seves quatre germanes). Després d'una breu estada a Montlluís, s'instal·laren a Montpeller, on residiren tres anys. El 1942, amb una situació insostenible per l'actuació de les autoritats de la França de Vichy, la seva mare tornà a Catalunya, mentre que ell embarcà cap a Mèxic, via Casablanca. Mentre, a la Seu d'Urgell, la família va veure embargats els seus béns.

A Mèxic obrí un negoci d'electrodomèstics i ocupà càrrecs de direcció d'Esquerra a l'exili. El 1954 va ser un dels diputats catalans reunits a l'ambaixada de la República espanyola a Mèxic, que escolliren Josep Tarradellas nou president de la Generalitat de Catalunya.



Autoria: JPM



Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal