Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Justa Goicoechea i Mayayo
Mallén, 4 de setembre de 1896
L'Hospitalet de Llobregat, 23 de novembre de 1973

Obrera i política

Va néixer a Mallén, a la comarca aragonesa del Campo de Borja. Florentino Goicoechea, el seu pare, republicà radical, va ser alcalde de la població fins que hagué d'emigrar amb la família a causa de les pressions dels cacics locals. Arribaren a Catalunya el 1908 i s'instal·laren a la zona de la Mare de Déu del Port de Barcelona, on el seu pare entrà a treballar com a pesador, a la pedrera del Clot de Can Tunis.

Autodidacta de formació —va ser escolaritzada a l'Aragó només fins als dotze anys—, va aprendre a llegir i a parlar en català fins al punt que convertí la seva llengua d'adopció en la d'ús habitual. El 1915 entrà a treballar al tèxtil, al Prat Vermell, a la mateixa zona de la Mare de Déu del Port. Allí va conèixer Jaume Puerto, amb qui es casà el 1918 a la parròquia de Santa Maria de Sants. I el 1919 va néixer la seva única filla, la Mercè. Un any abans havia començat a treballar a la fàbrica tèxtil de Can Pareto, al barri de Santa Eulàlia, de l'Hospitalet, en el qual arribà a ser cap de la Secció de Dones. El 1927 la família Puerto i Goicoechea es traslladà a viure a Santa Eulàlia. El 1928 va entrar a treballar a la fàbrica tèxtil Tintes y Aprestos SA.Minguell, a Sants. I del 1930 fins a la fi de la Guerra Civil treballà a la fàbrica tèxtil A.Cantí, al Poble Nou, fent feines d'embalatge.

El 1931, arran de la proclamació de la República, s'adherí a Esquerra i començà a militar activament al Centre del Districte Tercer de Santa Eulàlia, en el qual destacà ràpidament. A les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 fou l'única dona que formà part de la candidatura d'Esquerra esdevenint la primera regidora de la història de l'Hospitalet.

Acabada la Guerra Civil, va ser empresonada per la seva militància política. Va passar tres anys a la presó de les Corts, mentre esperava el judici, tot i que més tard va ser absolta sense càrrecs. Però tan bon punt en va sortir amb la llibertat condicional, li fou prohibit treballar fins al 1943, any en què es reincorporà a la indústria tèxtil del Poble Nou, ara nomenada Medir SA. Tot i així, es té constància que, almenys, fins al desembre de 1948 havia de presentar-se mensualment a la Junta Local de Libertad Vigilada i que, fins al final dels anys seixanta, se la continuava controlant mitjançant visites periòdiques al seu domicili.

El 1956 es jubilà, a l'edat de 60 anys. L'única activitat social en què participà després de la guerra fou la que desenvolupà al Casal dels Avis de Santa Eulàlia. Va morir al seu domicili del carrer Pareto, al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet.



Autoria: JVS



Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal