Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Francesc Arnau i Cortina
Hostalric, 2 d'abril de 1889
Perpinyà, 14 de març de 1974

Comerciant i polític

Anys de joventut i formació política (1989-1930)

Fill d'una família de botiguers de roba de l'Alt Urgell. Estudià a l'escola pública d'Hostalric i, als 14 anys, es traslladà a Barcelona com a aprenent d'una casa comercial. La seva activitat política es va iniciar al voltat de l'Associació Obrera Nacionalista de Gràcia, adherida a la Unió Catalanista, de la qual es féu soci. Va començar a col·laborar en publicacions locals i comarcals, com La Selva de Santa Coloma de Farners, Praetorium de la seva vila natal o al setmanari catalanista Renaixement, alhora que s'iniciava com a conferenciant.

El 1919 es traslladà a Malgrat de Mar per regentar com a hereu la pròspera botiga de roba del seu difunt tiet Joan Arnau. Tres anys més tard, és casà amb Concepció Suàrez i Callís, filla del metge de Breda, amb qui tingueren quatre fills: en Joan el 1922, la Margarida el 1924, la Victòria el 1926 i la Núria el 1932. Sobre aquests anys de formació, va consolidar la seva faceta de conferenciant, mentre continuava col·laborant en mitjans com Flama d'Arenys de Munt —de la que fou fundador i director—, Vida Nova de Pineda de Mar —que dirigia el seu amic Manuel Serra i Moret— o Germanor de Malgrat de Mar.

Alcalde de Malgrat de Mar, diputat del Parlament i líder del municipalisme català (1930-1939)

Entre el maig i el desembre de 1930, durant la monarquia d'Alfons XIII, fou regidor a l'Ajuntament de Malgrat de Mar —per la seva condició de ser un dels majors contribuents de la ciutat.

El març de 1931 fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya a la seva ciutat. Com a moltes poblacions catalanes, la nounada Esquerra s'imposà a les eleccions municipals del 12 d'abril emportant-se els 8 regidors de la majoria —els 4 de la minoria foren per a la Lliga—. Una vegada proclamada la República, fou escollit alcalde de la vila.

A partir d'aquí, però, la seva actuació aviat va transcendir l'esfera local. Aquell mateix 1931, fou elegit president de l'assemblea de municipis que representà l'embrió de la constitució de la Federació de Municipis Catalans, ocupant la presidència de la Junta interina de la Secció Segona de la Federació —la corresponent als municipis que tenien entre 2.000 i 10.000 habitants, com era el cas de Malgrat de Mar—. Alhora que col·laborava activament amb el seu òrgan d'expressió, Catalunya Municipal.

Amb el prestigi aconsegut amb el seu lideratge dins el municipalisme català, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions del novembre del 1932 per la província de Girona. Des d'aquest càrrec —i de la mà de Carles Pi i Sunyer—, va presidir la Comissió Dictaminadora de la Llei Municipal de Catalunya i la Comissió de Governació del Parlament, va ocupar la vicepresidència de la Comissió Reguladora de Preus, a més d'altres col·laboracions, com en la comissió redactora de l'Estatut Interior, la Comissió permanent de Governació, la Comissió de Constitució del Parlament o la Comissió d'exaccions municipals. Amb aquest bagatge, la candidatura d'Esquerra, amb ell al capdavant, es va tornar a imposar a les eleccions municipals de gener de 1934 a Malgrat de Mar i, d'aquesta manera, va renovar l'alcaldia. Degut a la seva tasca al capdavant del municipalisme català, el 1934 se li va dedicar un homenatge organitzat pels alcaldes de Catalunya.

Arran dels Fets d'Octubre del 1934, fou destituït de l'alcaldia de Malgrat de Mar, amb els altres set regidors d'Esquerra, quedant la vila sota la direcció d'una comissió gestora. Durant aquell impàs de restriccions i prohibicions de molts actes públics que va significar el 1935, fou un dels conferenciants més actius de la política catalana. No va ser fins a la victòria del Front d'Esquerres en les eleccions legislatives de febrer de 1936 quan va recuperar novament l'alcaldia, amb la resta dels seus companys de partit. Fou només per un període curt, ja que renuncià a l'alcaldia amb l'esclat de la Guerra Civil, passant a desenvolupar diverses activitats, com la vicepresidència de la Comissió Reguladora de preus per a les indústries i comerços de Catalunya.

L'exili (1939-1974)

Amb la derrota republicana del 1939, s'establí amb la seva família a Prada de Conflent on contactà i féu amistat amb diversos exiliats, de forma especial amb Pau Casals. Va continuar escrivint, en francès a L'Indépendant de Perpinyà, La Dépêche de Tolosa de Llenguadoc, Midi Libre de Montpeller o Le Monde de París i en català a revistes rosselloneses com Tramuntana o Le Conflent, sense deixar la seva faceta de conferenciant, que mai va perdre.

Durant els anys 1940, va treballar en la gestió i la distribució dels ajuts als refugiats, fets per mitjà de l'ambaixada de Mèxic a Vichy durant la Segona Guerra Mundial. Va escriure a la revista Quaderns de Perpinyà i va formar part dels quadres intermedis d'Esquerra, posicionant-se proper al Consell Nacional de Catalunya, tant amb el comitè de Londres, que presidia el seu amic Carles Pi i Sunyer, com pels delegats de l'interior de Catalunya. En els debats polítics dels exiliats defensava, només, la vigència de l'Estatut Interior, votat pel Parlament de Catalunya, donant per superat, amb la resta dels partidaris de Londres, l'Estatut de 1932 i reivindicant el dret d'autodeterminació.

No va ser fins a principis dels anys 1960 que pogué tornar de visita a Catalunya, tot i que continuà vivint a Prada de Conflent, fins la seva mort a l'hospital a Perpinyà, on fou traslladat després d'un infart.



Autoria: JSS


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal