Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Joan Rebull i Torroja
Reus, 27 de gener de 1899
Barcelona, 27 de febrer de 1981

Escultor

Els anys de formació com a artista: Reus, Barcelona i París (1899-1930)

Joan Rebull és recordat com l'escultor català més destacat de mitjants del segle XX i un enllaç imprescindible entre la cultura catalana d'abans i de després de la guerra civil. Fill del granger Pere Rebull i d'Elvira Torroja, trenadora de boga per a cadires, va néixer a Reus amb el nou segle. La seva formació la va iniciar a la seva ciutat natal, i entrà d'aprenent al taller de Pau Figueras. El 1910, amb onze anys, ja va guanyar un premi local d'art. Posteriorment, un cop va morir el seu pare, es va traslladar a Barcelona per a continuar estudiant, on s'hi instal·là el 1915 i on va ingressar a l'Escola d'Arts i Oficis del carrer d'Aribau i a La Llotja. El 1916 i el 1917 va exposar al Centre de Lectura de Reus, de la mà del seu director, Pere Cavallé, i de Conrad Felip, encarregat de la secció artística. Entre altres obres, va exposar el retrat del periodista i diputat Güell i Mercader. A partir d'aquest treball, va aconseguir una petita ajuda de l'Ajuntament de Reus i del mecenes Evarist Fàbregas per instal·lar-se a Barcelona, on va muntar el seu primer taller al carrer de Laforja número 16. A la ciutat comtal, va fer algunes exposicions més, va freqüentar el Cercle Artístic de Sant Lluc i es va vincular al grup d'Els evolucionistes, amb qui exposaria des del 1923.

Pensionat al Cercle Artístic després de guanyar un concurs, va visitar Londres i va viure uns mesos a París. Va retornar a Barcelona i va visitar Madrid. De nou a la capital francesa, va fer una llarga estada entre el 1926 i el 1930, tot i que amb viatges constants a Catalunya, sense deixar de participar en concursos i exposicions. Va pertànyer també a Les Arts i els Artistes, amb qui va participar en diverses mostres (1927, 1928, 1930, 1935). El 1929, amb 30 anys, va exposar els seus dibuixos en una gran exposició a Madrid i a Barcelona. L'any següent, es va establir temporalment a Vilanova i la Geltrú.

Diputat a la Diputació Provisional de la Generalitat i gestor cultural durant la República (1931-1939)

A partir d'aquí, sense deixar de banda els seus treballs artístics, com el relleu de l'homenatge de Vilanova a Francesc Macià el 1931, es va mostrar també actiu políticament: aquell mateix any va ser elegit diputat a la Diputació Provisional de la Generalitat amb l'Esquerra Republicana de Catalunya pel districte de Vilanova amb 57 vots. Durant els anys de govern republicà, va ocupar diversos càrrecs: entre el 1931 i el 1934 fou vocal tècnic de la Generalitat a la Junta de Museus, el 1932 fou president del nou Saló de Montjuïc i el 1934 acadèmic de Sant Jordi. A la ciutat de Tarragona va desenvolupar també part de les seves activitats: va crear l'Escola-Taller d'escultura i pintura amb Ignasi Mallol Casanovas, amb un projecte per renovar i fer més pedagògics els sistemes d'ensenyament artístics, amb un sistema basat en l'autocontrol dels propis alumnes, tot prioritzant la funció cívica de l'escola.

Durant la guerra civil va ser vocal del Comitè d'Incautacions d'Obres Culturals a la mateixa ciutat. Juntament amb el treball de l'altre vocal, Ignasi Mallol, va vetllar per salvar el patrimoni cultural eclesiàstic, els monuments romans, el patrimoni bibliogràfic o el documental, al mateix temps que impulsaven excavacions arqueològiques. El 1938 va aconseguir el Premi Damià Campeny d'escultura per una Gitana.

L'exili, de nou París (1939-1948)

Ja abans que s'acabés la guerra, va viatjar novament a París per fer un relleu per a la façana del Pavelló espanyol a l'Exposició de Nova York. Amb tot, no va poder acabar-lo i, a més, el conflicte bèl·lic el va obligar a exiliar-se i ha viure de nou a la capital francesa fins al 1948, amb alguna estada de nou a Londres. Va participar en diverses exposicions. La seva activitat es podia seguir des de publicacions com Foc Nou, que narrava amb atenció l'activitat cultural dels catalans a l'exili. Va presidí la Secció d'Arts de l'Associació cultural i d'estudis Cultura Catalana, composta pels intel·lectuals catalans exiliats a França, constituïda el maig del 1945. Amb aquesta entitat va organitzà exposicions de pintors catalans o el Primer Saló d'Art Català, presentat a París. Participà també en diverses exposicions, com la de Montpetller el juliol del 1946 amb diversos pintors catalans contemporanis, o en diverses col·laboracions, com les 14 puntes seques a l'obra XIV Cançons populars catalanes el 1946, de l'Editorial Albor. Un any abans, havia rebut un homenatge dels seus col·legues a Nova York. Entre ells, Salvador Dalí, que va enviar el següent telegrama: "Cuidado que rebull, diem a Catalunya. Al nostre país hi ha, en efecte, la superstició que les coses rebullides perden el gust i les qualitats alimentàries. Doncs, bé: des que Rebull ha fet la rebullida, des d'aquelles exposicions de Barcelona, s'ha convertit en el més gran escultor del món."

El retorn a Catalunya (1948-1981)

Sense una activitat política remarcable, va retornar a Catalunya, instal·lant-se al barri de Vallcarca de Barcelona amb la seva esposa Conxa Farré i els seus fills, i va continuar treballant intensament com a escultor. Va fer l'Abat Marcet per al Monestir de Montserrat i el fris per a la façana. El 1951 havia obtingut el gran Premi d'Escultura de la Bienal Hispano-americana a Madrid amb Isabel Besora. 9 anys més tard, a principis de 1960, va realitzar una gran exposició a Barcelona. Durant aquella dècada va començar a treballar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. La seva producció fou molt abundant, i en van destacar obres molt importants, com Venus mediterrània per a S'Agaró (1969). El 1979, quan va fer 80 anys, va ser homenatjar amb unes exposicions a Reus i a Barcelona, i el 1981 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat, pocs dies abans de morir. Actualment un Col·legi d'Ensenyament Infantil i Primari porta el seu nom a Reus en honor a la seva memòria.

Nota: Sense deixar de banda els aspectes artístics més importants i transcendents per a la vida de Joan Rebull, aquesta biografia, com a entrada de la Hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya, emfatitza la faceta del personatge més vinculada a la seva activitat política. Per a una visió més global al voltant dels aspectes artístics, vegeu les obres que s'especifiquen a la bibliografia.



Autoria: JSS


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal