Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Josep Mascort i Ribot
La Creueta, 20 de setembre de 1898
La Creueta, 11 d'agost de 1970

Mestre i polític

Els anys de formació com a mestre d'escola (1898-1933)

Va nèixer a la casa pairal familiar de la Creueta, al municipi de Quart. Casat el 1925 a Palol d'Onyar amb Maria Clota Prunell, el 1929 el matrimoni va tenir una filla: Roser. A partir dels anys 20, va començar a exercir de mestre d'escola en diverses poblacions, com a Queralbs el 1928 o a Vilanna el 1932. No obstant això, va desenvolupar una àmplia activitat al seu voltant. Treballant com a docent en aquesta última població, va presentar l'agost d'aquell mateix any una ponència en una "Conversa pedagògica" de l'Escola d'Estiu amb d'altres mestres sobre els problemes que plantejava l'ensenyament del llenguatge a Catalunya. També durant aquells anys, va compaginar la seva feina de docent a l'Escola amb les classes de català que impartia als seus col·legues mestres del grup escolar, per designació del Comitè de la Llengua de la Generalitat. I més tard, amb la presència a tribunals de la província de Girona per als cursos de selecció per a l'ingrés a l'anomenat Magisteri Nacional, amb qualitat de mestre, com l'estiu del 1933.

L'elecció i el treball com a diputat a Corts (1933-1936)

Uns mesos més tard, en les eleccions legislatives del novembre, va encapçalar la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Girona, i fou elegit diputat a les Corts de la República. Va realitzar algunes conferències com a diputat, com el maig del 1934, al Grup Escolar, organitzada per l'Associació de Mestres Nacionals, o el setembre d'aquell mateix any, a la Federació Republicana Socialista de l'Empordà, amb el títol Impresions recents de Vascònia. Durant el seu primer any com a parlamentari, la seva actuació fou breu, intervenint sobre alguns temes, com la qüestió religiosa. No obstant això, el juny del 1934 fou elegit secretari de la minoria d'Esquerra, que va abandonar les Corts republicanes, i a partir dels Fets d'Octubre, la seva activitat al Congrés va anar en augment i va créixer el seu protagonisme. El 27 de novembre d'aquell mateix any va signar la nota amb la que un grup de diputats de l'Esquerra, contra la posició majoritària del partit, es van reintegrar a les Corts, situació amb la que Josep Mascort va esdevenir el secretari de la minoria. A més, a partir de la seva formació com a mestre, va començar a intervenir en qüestions referents a la cultura i a la instrucció pública, demanant augmentar el pressupost per ampliar les escoles, els mestres i els seus sous. També després del convuls octubre del 1934, durant els últims dies del 1935, Josep Mascort va treballar en les gestions a Burgos per a que alguns presos polítics del dia 6, com Emili Riera, d'Amer, i els seus companys Serrat, d'Olot, i Pey, de Cornellà de Terri, poguessin ser traslladats a aquella ciutat.

La renovació de l'acta de diputat i la Guerra Civil (1936-1939)

A principis de febrer del 1936, el Claustre de l'Escola Normal de Magisteri Primari de Girona el va obsequiar amb un homenatge com a excomissari director d'aquest centre. Només unes dies després, començava la campanya per a les eleccions del dia 16. Mascort va participar-hi com a candidat del Front d'Esquerres de Catalunya per Girona. El 14 de febrer va realitzar un míting al Teatre Municipal de Girona amb Pere Bosch Gimera o Carles Pi i Sunyer, entre d'altres. Dos dies més tard, el dia 16, les esquerres s'imposaven de nou i Mascort va renovar d'aquesta manera la seva acta de diputat. El març rebia un homenatge a Bonmatí i visitava, com a diputat per Girona, al President de la Generalitat, en aquell moment Ventura Gassol en funcions -una trobada que es repetiria l'octubre i el novembre del 1938, aquest cop amb Irla com a President del Parlament i Mascort com a Comissari de la Generalitat a Girona. A Madrid, va continuar amb les seves intervencions a les Corts en la línia cultural, sol·licitant un major suport econòmic del govern de la República en la conservació del patrimoni monumental de Catalunya.

Més enllà de la seva activitat parlamentària, durant la Guerra Civil, a mitjans d'agost del 1936 va ser nomenat vocal tècnic del Comitè Escola Nova Unificada, en la secció de Girona, que havia estat constituïda aquells dies. El mes següent, fou nomenat comissari delegat en funcions de director de l'Escola Normal de Magisteri Primari de Girona, tot i que va dimitir d'aquest càrrec a principis de febrer de 1938. Posteriorment, l'agost d'aquell mateix any, va ser nomenat secretari de la Comissió parlamentària d'Instrucció Pública i vicesecretari de la de Comunicacions, Transports i Obres Públiques del Congrés dels diputats, a més d'haver estat també membre suplent de la Comissió de Presidència (1935-1936). I també a finals d'agost, fou nomenat Comissari Delegat de la Generalitat de Catalunya a la comarques gironines. Amb aquest càrrec, una de les primeres accions que va realitzar, fou la visita a alguns establiments sanitaris de la Generalitat, com l'Hospital de les comarques gironines, la Casa d'Assistència Social i Ensenyament o el Sanatori Martí i Julià, per a conèixer el seu funcionament i les deficiències que provocava la manca d'alguns productes.

L'abril del 1937 visitava les noves escoles d'Arbúcies i el grup escolar de Font de Sacalm. El dia 13 de setembre participava a Girona en un homenatge a l'aniversari de la revolució soviètica. I a finals de gener del 1938, en l'acte d'homenatge a les 23 víctimes mortals que havia ocasionat un bombardeig a Puigcerdà. El mes de març, era designat per formar part del directori de l'Esquerra, en representació de la Federació de les comarques de Girona. I el mes següent, el dia 14, participava a les conferències sobre Set anys de República organitzades pel Consell Permanent de la Federació d'Esquerra a les comarques gironines, amb una conferència a Cassà de la Selva.

Durant la Guerra Civil es va encarregar de l'alcaldia de Bescanó i va ser col·laborador habitual de L'Autonomista, el diari editat a Girona pels germans Rahola.

L'exili a Mèxic (1939-1949)

Amb la desfeta de 1939, primer va viure uns mesos a França i el 1940 s'exilià a la ciutat mexicana de Texcoco, residint al carrer Salazar número 7. En aquell país, va formar part de la constitució del consell directiu de l'Esquerra, tot defensant la legalitat republicana i l'Estatut del 1932, posició liderada per Josep Tarradellas. El 1945 fou un dels signants del memoràndum presentat a la Conferència de San Francisco d'aquell mateix any, reivindicant els drets de la nació catalana, presentat per la Junta Española de Liberación. A Texcoco va comprar el col·legi Ruiz Alarcón, que havia estat fundat també per mestres exiliats el 1940. Va construir un altre immoble i va dirigir el grup escolar, aconseguint un merescut reconeixement. És així com actualment un col·legi porta el seu nom en honor a la seva memòria al carrer Prolongación 2 de marzo, número 144, en aquesta ciutat mexicana.

La tornada a Catalunya (1949-1970)

El 1949 va decidir retornar a Catalunya davant la possibilitat de fer-ho ja sense represàlies greus. Es va establir a la Creueta i va obrir una petita acadèmia privada al barri antic de Girona, on va seguir exercint la seva vocació i professió de mestre quasi fins que va morir, a la casa pairal.



Autoria: JSS


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal