Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Inicial
Biografia
Josep Maria Massip i Izàbal
Sitges, 18 de novembre de 1904
Washington DC, 9 de maig de 1973

Periodista i polític.

Els anys de joventut i de formació periodística (1904-1931).

Cal dir que la grafia familiar del primer cognom era Masip i que ell adoptà més endavant la forma Massip. Era fill de Josep Masip i Prats, d'una família procedent de Sant Magí de Brufaganya (Conca de Barberà), i de Salvadora Izàbal Ferrer, d'una família sitgetana.

Als setze anys emigrà a Cuba, on residí durant dos anys. De retorn a Catalunya, visqué a Sitges i a Barcelona i començà a introduir-se en el món del periodisme. El 1929 es casà amb Carme Pons i Grau.

Entre la seva activitat periodística anterior al període republicà, cal destacar la seva participació en diverses capçaleres publicades en català a Barcelona: La Nau, diari fundat per Antoni Rovira i Virgili el 1927, en el qual fou redactor; La Nova revista, publicació de cultura iniciada el 1927 i dirigida per Josep Maria Junoy, en la qual col·laborà el 1928; La Rambla (La Rambla de Catalunya en els mesos de suspensió governamental) setmanari catalanista i esportiu fundat el 1930 per Josep Sunyol i Garriga, en el qual fou director de la secció política; i La Ciutat, diari de curta durada (gener a febrer de 1931), que el tingué com a director.

En l'àmbit polític, el 1930 va ser un dels signants del Manifest d'Intel·ligència Republicana, proposta de vertebració de les forces republicanes, nacionalistes i sindicals, i el 1931 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya.

Actuació durant el període republicà i primer tram de la Guerra Civil (1931-1937).

Ja dins del període republicà, a més del seu treball a La Rambla, va ser durant anys corresponsal a Barcelona dels diaris madrilenys El Sol i Ahora. El 1932 s'incorporà a la junta directiva de l'Associació de Periodistes de Barcelona.

El mateix 1932 presidí l'Oficina de la Generalitat a Madrid. Des d'aquest lloc preparà uns dossiers de recopilació legislativa internacional, que serviren de suport a les tasques dels diputats catalans a les Corts constituents de la República. Com a resum d'aquest intens període parlamentari, publicà República, senyor Cambó! (L'Estatut al Parlament i al carrer) (1932), obra centrada en la tramitació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya a les Corts espanyoles i feta des de la immediatesa d'un reportatge periodístic.

Va ser membre del consell d'administració de la Compañía General de Tabacos de Filipinas. Mantingué la seva relació amb Sitges i assistí a diversos esdeveniments locals, sobretot en l'àmbit cultural.

A les eleccions municipals de gener de 1934, va ser candidat d'Esquerra per Barcelona. Aconseguida l'elecció, fou tinent d'alcalde de Governació. El març següent s'incorporà a la recent creada Junta de Museus de Barcelona.

El 1934 passà a dirigir La Humanitat, el diari d'Esquerra Republicana de Catalunya. En el període de suspensió del diari, arran dels fets d'octubre de 1934, dirigí La Ciutat, que el substituí (novembre-desembre de 1934). Quan Esquerra impulsà la fundació d'un diari de la tarda i es creà Última Hora, passà a dirigir-lo també, de manera simultània a La Humanitat, que apareixia els matins. El seu paper al front de la premsa d'Esquerra, que tingué el seu punt àlgid entre 1934 i 1936, el convertí en una figura consolidada del periodisme català.

Participà en els fets d'octubre i redactà la declaració llegida pel president Companys, en la seva proclamació de l'estat català. Per la seva implicació en aquests fets, estigué detingut unes setmanes i quedà apartat dels seus càrrecs polítics. L'abril de 1935, encara amb l'Ajuntament de Barcelona destituït, refusà l'oferiment de reincorporar-se al seu càrrec de regidor.

A les eleccions generals espanyoles de febrer de 1936, fou candidat d'Esquerra dins del Front d'Esquerres per Barcelona-ciutat i aconseguí l'elecció (Corts de 1936-39). En el període de sessions anterior a la Guerra Civil, fou secretari de la minoria d'Esquerra, vocal de la Comissió de Peticions i suplent de la de Presidència. Al mateix temps, recuperà els seus càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona i a la Junta de Museus.

En el primer tram de la Guerra Civil tingué encara algunes activitats com a diputat, tot i que la seva activitat pública disminuí.

En el terreny personal, deixà la seva esposa, amb qui no havia tingut fills, i inicià una relació de parella de fet amb Ramona Torrent i Jué, amb qui tindria tres fills: Marieta, nascuda a Madrid abans de l'inici de la guerra, i Rosabel i Josep Maria (Joe), nascuts a Manila. La parella es casà als anys cinquanta, als Estats Units, després de la defunció de la primera esposa.

El periple internacional (1938-1973).

El 1938 marxà a París, on féu alguns treballs de corresponsal. D'allí passà a Filipines, país amb el qual havia tingut ja relació, arran del seu càrrec a la companyia de tabacs, però sobretot perquè hi residia el seu germà gran, Ramon.

Establert a Manila el mateix 1938, els anys següents dirigí el diari escrit en castellà El Debate. Cal dir que, a banda del català i del castellà, dominava el francès, l'anglès i el tagalo. Amb tot, aquest no fou per a ell el refugi esperat, ja que li tocà patir l'extrema duresa de l'ocupació japonesa de Filipines, en el context de la Segona Guerra Mundial.

Acabada la guerra, assessorà el representant filipí a les Nacions Unides, Carlos P. Rómulo, en l'elaboració de l'anomenada "Carta de Río", que reconeixia el dret de totes les nacions a tenir el seu propi sistema polític. Al mateix temps, emprengué el retorn a l'estat espanyol.

Arribà a Barcelona en unes condicions econòmiques força precàries. D'altra banda, si bé no patí la la repressió que havien tingut altres personalitats durant els anys anteriors, la seva condició era molt insegura i incòmoda davant les autoritats franquistes. S'estabí durant uns mesos a Madrid, on treballà en una agència publicitària. Poc després passà a treballar com a corresponsal a Londres i París dels diaris ABC i Diario de Barcelona.

El 1948 es traslladà als Estats Units, on exercí durant més de vint anys com a corresponsal d'ambdós diaris, als quals afegí la revista Destino. Establert primer a Nova York, entorn a 1950 fixà la seva residència a Washington.

Va escriure Los Estados Unidos y su presidente (1952), llibre divulgatiu, dedicat a explicar l'organització política i social dels Estats Units; i Las Raíces (1953), escrit en col·laboració amb la seva segona esposa, que reflecteix de manera novel·lada la situació d'uns catalans emigrats als Estats Units, obra que rebé un premi de l'ambaixada dels Estats Units a Madrid. Traduí de l'anglès al castellà (1954) l'obra de Carlos P. Rómulo Los Unidos.

Especialista en política internacional, el seu treball periodístic ha estat considerat brillant. Estigué present en grans esdeveniments, com l'enlairament del coet que anà per primer cop a la lluna o el discurs de Pau Casals a les Nacions Unides. El 1972 rebé el premi al millor corresponsal a l'estranger del Club Internacional de Prensa, de Madrid.

Apartat de la política activa, mantingué bona part dels seus posicionaments polítics, per bé que temperats a la realitat del moment. Asistí a alguna de les reunions convocades per José María de Areilza per cercar una sortida de la dictadura franquista per la via de la monarquia parlamentària, de la qual n'informava al president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, Josep Tarradellas.

Mantingué la relació amb Sitges, on tingué una segona residència. Col·laborà a El Eco de Sitges i va ser nomenat fill predilecte.

Va morir a Washington, el 9 de maig de 1973, quan comptava 68 anys. Seguint la seva voluntat, va ser enterrat a Sitges. Una part dels seus documents personals es troba dipositada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

 



Autoria: JPM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal