Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Pere Cerezo i Hernàez
Mendoza, 3 de gener de 1890
Buenos Aires, 14 de juliol de 1977

Un gironí nascut a l'Argentina

Pere Cerezo i Hernàez neix a Mendoza, l'Argentina. Els seus pares, originaris de la Rioja espanyola, hi emigren a finals del segle XIX, però després que el petit Pere pateixi una infecció que el deixa sord d'una oïda de per vida, el 1896 la família torna a Europa, instal·lant-se a Girona on el pare entra a treballar a l'Audiència Provincial, esdevenint-ne, amb el anys, agutzil.

El 1905 Pere Cerezo obté el títol de comptador mercantil a Barcelona. És durant aquesta època d'estudiant a la capital que inicia un compromís polític que ja no abandona mai.

Amb altres joves de la seva generació constitueix a Girona la colla «Alls i sebes», amb la qual organitzen festes, assisteixen a concursos de sardanes a les festes majors dels pobles (Salt, Banyoles, Figueres, Sant Feliu de Guíxols...) i són els principals animadors de la societat recreativa gironina «Las Odaliscas».

Dedicat professionalment a la comptabilitat, la banca, les assegurances i la representació comercial, al llarg de la dècada de 1910 prospera com a apoderat de la Banca Coll y Cia. i de diverses companyies, viatjant per tot l'Estat espanyol. Amb els anys s'independitza i obre despatx com a pèrit mercantil, a la Rambla gironina.

El 1912 es casa amb Dolors Palahy amb qui tenen tres fills, Albert (1912), Carme (1914) i Joan (1918), i de qui enviuda arran del naixement del fill petit. Anys després, el 1926, es casa en segones núpcies, amb Margarida Adroher amb qui tenen dues filles, Margarida (1927) i Alberta (1937).

Regidor, diputat, alcalde

La militància política el porta, el 1915, a ser candidat republicà a l'Ajuntament de Girona. Un any després esdevé president del Centre d'Unió Republicana. I el novembre de 1917 és de nou candidat, aconseguint aquest cop ser elegit regidor, amb vint-i-set anys, càrrec que ocupa fins finalitzar el mandat el 1922.

Després del llarg parèntesi de la Dictadura de Primo de Rivera, a les eleccions municipals d'abril de 1931, és elegit de nou regidor com a membre de la guanyadora «Candidatura Republicana» encapçalada per Miquel Santaló, participant en la proclamació de la República a la ciutat i assumint una tinença d'alcaldia.

El seu pes polític guanya visibilitat quan el febrer de 1932, arran del 1r Congrés Nacional d'ERC és elegit membre del Comitè Executiu en representació de la Federació de Girona. El novembre és elegit diputat d'ERC al Parlament de Catalunya, on esdevé president de la Comissió Especial de Contractes de Conreu. Poc després és designat delegat de Treball de la Generalitat a Girona.

Participa en els Fets d'Octubre de 1934, anant a les centrals elèctriques de la ciutat per tal que s'apaguin les llums i dificultar la intervenció militar. Fracassada la revolta, s'amaga uns dies però finalment s'entrega voluntariament a les autoritats militars a l'estació de ferrocarril de Bescanó i és empresonat a Girona. Condemnat a 12 anys, no és fins el triomf del Front d'Esquerres, el febrer de 1936 que, com la resta de presos, és amnistiat i alliberat.

Amb l'esclat de la Guerra Civil esdevé, a partir del gener de 1937, president del Centre d'Unió Republicana. I amb la reestructuració de l'Ajuntament arran dels Fets de Maig, el 15 de juny és elegit alcalde de Girona, càrrec que desenvolupa fins que el 25 de gener de 1939, amb la derrota, marxa a l'exili. Durant el seu mandat, la gestió de l'Ajuntament està marcada per la necessitat de fer front a les dificultats creixents de la rereguarda: manteniment de l'ordre, economia en crisi, col·lectivitzacions, atur creixent, proveïments, bombardejos, construcció de refugis antiaeris...

L'exili argentí

S'exilia amb la seva família —la dona i les dues filles petites— a França, instal·lant-se a Montpeller. Gràcies a la doble nacionalitat obté un passaport argentí que els permet embarcar-se a Marsella el 15 de gener de 1941 rumb a Buenos Aires. Però en el context de la Segona Guerra Mundial queden immobilitzats a Dakar i Casablanca fins que l'11 de setembre reprenen el viatge en vaixell i, després d'una escala a Nova York, el periple de més de nou mesos acaba quan el 29 d'octubre arriben a Buenos Aires.

A l'Argentina no té problemes per guanyar-se la vida com a comptable i gestor d'assegurances. Membre del Casal de Catalunya de Buenos Aires, n'és president, del 1955 al 1958, impulsant l'edició de 5.000 exemplars del Libro blanco de Cataluña, en edició trilingüe (castellà, anglès i francès), en el que es recullen vint-i-tres estudis de catalans exiliats per Europa i Amèrica, sobre la realitat geogràfica, històrica, cultural, lingüística i econòmica de Catalunya. L'11 de setembre de 1960 se celebren a Buenos Aires els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili, dels quals en presideix la Comissió Organitzadora, tasca per la qual, el 20 de maig de 1961, els socis del Casal li reten un homenatge.



Autoria: JVS


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal