Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Inicial
Biografia
Anna Maria Martínez-Sagi
Barcelona, 16 de febrer de 1907
Santpedor, 2 de gener de 2000

Poetessa, novel·lista, periodista i esportista

Va nèixer a Barcelona en el si d'una família benestant empresària del sector del tèxtil.

Com a periodista, treballà al servei de premsa de l'Ajuntament de Barcelona i col·laborà a Crónica, La Noche —amb una pàgina dedicada a la dona—, La Rambla i com a corresponsal durant la Guerra Civil del diari colombià El Tiempo.

El maig de 1932 fou una de les impulsores del Front Únic Femení Esquerrista, com a signant de les seves bases publicades a L'Opinió.

En el camp de l'esport va practicar la natació en tots els seus estils, l'esquí, el rem, el tennis i el tir de javelina —la seva especialitat. Va aconseguir, també, arribar a ser campiona de disc i de natació. Alhora, va ser promotora activa del Club Femení i d'Esports, el qual va ser secretària de la Comissió de Cultura. Aquesta entitat, fundada el 1928, prengué rellevància per l'important clima europeu d'exaltació de l'esport, i impulsà la propagació de les doctrines feministes. Sota el lema «Feminitat, Esport, Cultura» el Club Femení va promoure la incorporació de la dona obrera i de la classe mitjana baixa a activitats que fins aquell moment li havien estat vedades. En el Club, creat a iniciativa de Teresa Torrens, Anna Maria Martínez-Sagi ja es trobava en el grup impulsor. El 1934, Josep Sunyol va designar una candidatura de consens al Futbol Club Barcelona en què figurava Anna Maria Martínez-Sagi, que esdevingué així la primera dona que exercí un càrrec de responsabilitat en un equip de futbol.

D'altra banda, la seva obra poètica fou molt important. Cal destacar llibres de poemes Caminos (1929), Inquietud (1932), Laberinto de presencias (1969), i Antología poética, que reunia vuit poemaris de diferents èpoques: Canciones de la isla (1932-1936), País de la ausencia (1938-1940), Amor perdido (1933-1968), Jalones entre la niebla (1940-1967), Los motivos del mar (1945-1955) i Visiones y sortilegios (1945-1960). En aquesta antologia, a més de les referències cronològiques, després de cada poema trobem una referència sobre el lloc on va ser escrit —Espanya, França, EUA, Suècia, Gràcia, Itàlia, Bèlgica i Lapònia—, com si volgués escriure una crònica poètica de l'exili.

Acabada la Guerra Civil, es va exiliar a París. En el moment de la invasió dels nazis a França, va haver de marxar a Chartes, on va contactar amb un grup de la Resistència Francesa. El juny de 1942 aquest grup es va dissoldre, i ella va tornar a París.

El 1947 va anar a Cannes, on, més tard, el 1951 va néixer la seva única filla que tant havia desitjat, la Patrícia. Però, malauradament, va morir als sis anys d'un atac de meningitis. I davant aquesta desolació, va decidir recórrer el món sencer. Va viure també als EUA, on treballà més de 15 anys com a professora d'idiomes a la Universitat d'Illinois, fins al moment de la seva jubilació. Finalment, el 1975 tornà a Catalunya, visquent primer entre Barcelona i Mallorca. Posteriorment s'instal·là primer a Moià i després a Santpedor, on va morir.



Autoria: DIS


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal