Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Hilari Salvadó i Castell
Barcelona, 16 de febrer de 1899
Barcelona, 20 de febrer de 1966

Comerciant i polític

Els primers anys i actuació a l'Ajuntament de Barcelona (1899-1937)

Els cognoms d'aquest personatge apareixen escrits de manera diferent, segons les fonts, i de vegades el primer és Salvador i el segon Castells, en combinació o no. L'Ajuntament de Barcelona, que el 1998 decidí dedicar-li un carrer de la ciutat en tant que alcalde que va ser-ne, fixà en el seu nomenclàtor la forma Salvadó i Castell.

Era fill d'Antoni Salvadó i Albiol i de Dolors Castell i Simó, una família originària de Peníscola i establerta a la Barceloneta, on el pare féu de pescador. Quan era molt jove va patir la pèrdua del seu pare i de quatre germans enmig d'un gran temporal, i quedà aleshores amb la mare i dos germans més. D'extracció popular, no pogué realitzar estudis. Durant anys, es dedicà al comerç.

Ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, i s'incorporà a la seva direcció el 1935. Va formar part també de la direcció de les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català, en què fou membre del Comitè Pro-Premsa. A les eleccions muncipals de gener de 1934 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona, on assolí una gran popularitat.

El 1936, en esclatar la Guerra Civil, va ser nomenat regidor de Governació. El setembre següent va ser nomenat delegat de la Generalitat a la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona.

Alcalde de Barcelona sota els bombardeigs (1937-1939)

El juliol de 1937 passà a ser alcalde de Barcelona, en substitució de Carles Pi i Sunyer, que passava a ocupar la cartera de Cultura en el Govern de la Generalitat, i fou el darrer alcalde de la ciutat del període republicà (juliol 1937/gener 1939).

La seva administració estigué marcada per les enormes dificultats de la guerra. Treballà per garantir els subministraments i sobretot per evitar els danys provocats pels violents bombardeigs que patia Barcelona. Convertit en un expert de la defensa passiva, sota el seu mandat es construïren directament nombrosos refugis i s'orientà els grups de veïns que n'havien de fer pel seu compte (allí on les administracions no podien arribar), amb l'edició d'un fulletó que duia el significatiu títol de Defensa passiva antiaèria: refugis: instruccions elementals per a la protecció contra els atacs aeris amb bombes explosives o incendiàries. Home d'acció, després de cada bombardeig anava immediatament a visitar els llocs afectats i a preocupar-se per l'estat de la gent.

Treballà també des del municipi per l'acolliment dels refugiats arribats de diversos indrets de l'Estat espanyol i inicià decidides actuacions en els àmbits de l'educació i la sanitat. Preocupat pels efectes de la política de no-intervenció, el febrer de 1938 viatjà a Londres, Brussel·les i París, on s'entrevistà amb nombroses personalitats polítiques i sindicals. Organitzà subscripcions populars de queviures amb destinació a Madrid i el seu front, que lliurà personalment.

Es mantingué a Barcelona ben bé fins que les tropes franquistes ja entraven per l'Hospitalet, i aleshores inicià el seu exili a França. La seva actuació en la defensa passiva despertà l'interès d'altres països, a les portes de la Segona Guerra Mundial, i fou requerit a donar unes conferències a Londres.

Els darrers anys (1939-1966)

Condemnat en rebel·lia per les autoritats franquistes, va poder tornar a Barcelona uns anys abans de la seva mort, ocorreguda el 1966. Estava casat amb Paquita Cervera i Gros.

 



Autoria: JPM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal