Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Pere Comas i Calvet
Berga, 23 de juliol de 1892
Panamà, 4 d'abril de 1969

Advocat i polític

Joventut i primera activitat política (1892-1931)

Era fill de Pere Comas i Monfort (el segon cognom apareix en alguns documents amb la grafia Montfort), un mestre nascut a Sants i establert a Berga, i de Dolors Calvet i Partagàs, d'una família d'aquesta població. Estudià Dret i Ciències Polítiques i Socials a la Universitat de Barcelona i es doctorà en Dret a la de Madrid —única que impartia el doctorat— el 1916. Instal·lat a Barcelona, exercí com a passant al despatx de Joaquim Lluhí i Rissech, i s'especialitzà en legislació municipal.

Vinculat al republicanisme i al catalanisme d'esquerres, el 1928 va ser un dels fundadors del setmanari L'Opinió, del qual fou redactor i també membre del grup d'intel·lectuals agrupats entorn d'aquesta publicació, que celebrava reunions a l'Ateneu Barcelonès. El 1930 passà a assumir la direcció efectiva de L'Opinió (la nominal era d'Armand Otero), alhora que impulsà i dirigí el quinzenari de Berga Renaixement Bergadà, editat per l'Ateneu Catalanista Republicà. El mateix 1930 va ser un dels signants del Manifest d'Intel·ligència Republicana, intent de vertebració de les forces republicanes, nacionalistes i sindicals, mentre que el 1931 intervingué a fons en la preparació de la Conferència d'Esquerres Catalanes, en la qual es fundà Esquerra Republicana de Catalunya. Fou coautor de la ponència sobre Ensenyament, que quedà incorporada al programa del nou partit, i s'integrà al primer Comitè Executiu Central, com a representant de Barcelona-ciutat.

Actuació durant la República i la Guerra Civil (1931-1939)

A les eleccions municipals d'abril de 1931, va ser elegit pel districte V de Barcelona. Com a regidor electe, acompanyà Companys en la proclamació de la República. Al municipi barceloní, fou un dels tinents d'alcalde i president de la Comissió Municipal de Cultura. Al mateix temps, amb la formació del Govern provisional de la Generalitat, l'abril de 1931, passà a ser conseller de Justícia i Dret, un càrrec que mantingué en els successius governs presidits per Macià fins al principi de 1933 (28.04.1931/24.01.1933) interinament ho fou Joan Casanovas (28.04.1931/08.05.1931), tant en l'etapa provisional com en la definitiva. A les eleccions de maig de 1931 per formar la Diputació Provisional de la Generalitat, va ser elegit diputat per Berga. En el 1r Congrés Nacional ordinari d'Esquerra, celebrat el febrer de 1932, va ser ratificat com a membre del Comitè Executiu Central del partit. A les eleccions de novembre d'aquell any per constituir el Parlament de Catalunya, va obtenir l'elecció per Barcelona-circumscripció.

El gener de 1933 dimití com a conseller, juntament amb els altres integrants del grup de L'Opinió, en el context de la crisi interna d'Esquerra, sense deixar encara el partit. Tot i així, el febrer següent va ser nomenat com un dels membres de la Junta de Museus de Barcelona en representació de la Generalitat. Al mateix temps, el juny presentà la seva dimissió com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb altres regidors d'Esquerra, encapçalats per l'alcalde, Jaume Aiguader, que van ser restablerts en els seus càrrecs pel govern català, en un consistori format pels regidors amb més vots a les eleccions de 1931. El setembre de 1933 es decidí la seva expulsió del partit, juntament amb el grup de L'Opinió, que va ser ratificada en el 1r Congrés Nacional extraordinari, celebrat l'octubre següent. Un cop consumada l'expulsió, va ser un dels fundadors del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, creat el mateix octubre de 1933, i passà a incorporar-se a la seva Comissió d'Actuació Política, l'òrgan de direcció del partit.

El 1934 va ser nomenat magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya. La incompatibilitat entre aquest càrrec i el de diputat al Parlament de Catalunya el dugué a renunciar al seu escó a l'abril. El Sis d'Octubre del 1934 acompanyà Companys en la proclamació de l'Estat Català. Detingut arran del fracàs d'aquest moviment, va ser empresonat al vaixell Uruguay, al port de Barcelona. Ja el 1936, novament amb les institucions catalanes en funcionament després del parèntesi de la seva suspensió, va ser novament conseller de Justícia i Dret en el govern presidit per Companys (25.05.1936/31.07.1936), que hagué d'afrontar els primers moments de la Guerra Civil.

L'exili (1939-1969)

Acabada la Guerra, s'exilià a Colòmbia, on col·laborà amb el Ministeri d'Hisenda i Crèdit Públic, on treballà en la compilació oficial de les disposicions financeres colombianes de final del segle XIX i principi del XX, que es publicà el 1944. Es traslladà aleshores a Panamà, on va residir ja fins a la seva mort, el 1969. En aquest país fundà, el 1946, i dirigí la publicació catalanista Catalunya; va ser durant anys assessor del Ministeri d'Hisenda i Tresor, en àmbits com el sistema creditici, la reforma del codi fiscal o el desenvolupament de la marina mercant; i estigué vinculat a la Facultat de Dret i Ciències Polítiques, de la Universitat de Panamà, en la revista de la qual —Anuario de Derecho— publicà diversos treballs jurídics.

Tot i que en la seva obra escrita féu servir sempre per al seu primer cognom la grafia Comas, aquesta pot variar segons les fonts, i apareix en ocasions Comes (Diari de Sessions del Parlament de Catalunya) o fins i tot Coma, que va ser l'opció escollida per l'Ajuntament de Berga en dedicar-li un carrer.



Autoria: JPM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal