Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Obra pròpia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Joan Lluís Pujol i Font
El Perelló, 8 d'abril de 1901
Worcester, 16 de febrer de 1963

Advocat, comercial de productes farmacèutics i polític

Els anys de joventut (1901-1931)

Nasqué al Perelló el 7 d'abril de 1901, tercer de sis germans, fill de Josep Pujol i Capsada, membre d'una família de comerciants de Reus, i de Misericòrdia Font i Martí, d'una família de farmacèutics i advocats de la mateixa ciutat. El pare exercia com a metge al Perelló, on nasqueren els fills: Josep, Miquel, Joan Lluís, Bonaventura, Tomàs i Montserrat. El 1908 la família es traslladà al Prat de Llobregat, amb la idea de facilitar els estudis universitaris dels fills.

Els inicis d'aquesta nova etapa foren durs per a la família, ja que el pare heretava l'oposició que el caciquisme conservador local havia practicat envers el metge que ell anava a substituir, però també al fet que pocs mesos després d'aquest trasllat moria la mare. El caràcter animós i el lliurament als seus pacients de Josep Pujol, que els anys següents tingué una intensa activitat professional, associativa i política local, feren que la família anés remuntant aquesta situació. El 1914 el pare es casà en segones noces amb Antònia Pallarés i Martí.

L'ambient familiar, de caire nacionalista i d'esquerres, marcà la tendència política dels germans Pujol. Miquel en va ser l'excepció, degut a què va viure durant els seus estudis universitaris amb els seus oncles Font, molt religiosos i conservadors. Per això, en Joan Lluís s'interessà des de molt jove per la política. El 1920 va ser elegit vocal de la Junta de la Joventut Nacionalista, que era una secció del Centre Autonomista, entitat que el seu pare havia contribuït a fundar al Prat. Va ser també redactor d'El Ressò, revista impulsada per la Joventut, en la qual publicà entre 1920 i 1921 la sèrie d'articles amb el títol genèric "De re sociològica", dedicats a analitzar els aspectes filosòfics de les ideologies polítiques. També en aquests anys s'inicià com a orador, en actes organitzats pel Centre Autonomista.

A diferència dels seus germans, que cursaren estudis de Medicina o de Farmàcia, en Joan Lluís escollí la carrera de Dret, que féu a la Universitat de Barcelona. Instal·lat en una pensió d'aquesta ciutat, compatibilitzà els estudis amb el treball en una farmàcia. Durant aquests anys va ser membre de l'Associació Catalana d'Estudiants. El 1924 obtingué la llicenciatura i començà a exercir com a advocat a Barcelona.

El 1928 participà en la fundació de Comercial Bonin S.A., corporació elaboradora de productes farmacèutics, distribució i venda al detall, de la qual en fou secretari. Cap el 1929, l'Ajuntament del Prat li va encarregar un dictamen relatiu a l'extracció d'àrids (graves i sorres) del riu Llobregat, per protegir els drets tradicionals dels veïns del municipi.

Entorn a 1930 apareix com a col·laborador del setmanari L'Opinió i com a membre del grup d'intel·lectuals aplegats entorn d'aquesta publicació i que es reunia a l'Ateneu Barcelonès. El mateix any va ser un dels signants del Manifest d'Intel·ligència Republicana, que pretenia aglutinar les forces republicanes, nacionalistes i sindicals.

Actuació durant la República i la Guerra Civil (1931-1939)

El 1931 va ser membre de la comissió organitzadora de la Conferència d'Esquerres que dugué a la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya, en què fou un dels secretaris de la mesa de l'acte i esdevingué el primer secretari general del partit. Tant el seu germà Tomàs com el seu pare també foren membres d'Esquerra: el germà intervingué com a ponent en el I Congrés Nacional Ordinari, mentre que el pare fou el primer alcalde del Prat del període republicà.

Va ser candidat d'Esquerra a les eleccions municipals d'abril de 1931, pel districte X de Barcelona, però no aconseguí l'elecció. Poc després, en el procés de reestructuració de la direcció del partit per afrontar la nova situació política -l'èxit electoral, la proclamació de la República i la formació de la Generalitat provisional-, deixà la secretaria general. A les eleccions de maig del mateix any per constituir la Diputació Provisional de la Generalitat, va ser elegit per Barcelona en la candidatura d'Esquerra.

El gener de 1932 impulsà el setmanari d'Esquerra Fornal, que passà a dirigir i a escriure-hi articles d'opinió, sovint de tema jurídic. El mateix any, passà a ser col·laborador de La Campana de Gràcia, en la seva nova etapa sota la direcció de Joan Puig i Ferreter.

A les eleccions generals per al Congrés dels Diputats de 1933, va formar part de la candidatura d'Esquerra -en coalició amb altres forces- per Tarragona, sense obtenir l'elecció, en el context del retrocés electoral dels partits d'esquerra. Intervingué en diversos actes de propaganda de la Unió de Rabassaires. El 1934 va ser comissari delegat de la Generalitat a Tarragona. L'estiu de 1935, ell i el seu pare visitaren el president Companys, detingut al Penal del Puerto de Santa María arran dels fets d'octubre de 1934.

Tot i passar més temps a Barcelona, continuava empadronat al Prat de Llobregat i hi mantenia una important relació. D'aquesta manera, en els Jocs Florals de 1934, celebrats al Centre Artesà del Prat, va formar part de la presidència, conjuntament amb el conseller Ventura Gassol i altres personalitats. L'any següent, intervingué en els actes de la Federació Agrícola del Llobregat per oposar-se al tractat de comerç amb França, que perjudicava l'exportació de verdures del Baix Llobregat.

Durant aquests anys va continuar exercint com a advocat, amb despatx al carrer Llúria 116 de Barcelona. El 1935 intervingué en els debats sobre les facultats legislatives del Parlament català que tingueren lloc a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.

En els primers mesos de la Guerra Civil, va ser delegat de la Conselleria d'Agricultura i Proveïments al Comitè Central de Proveïments. Va viure bona part de la Guerra a Marsella, com a membre del consolat espanyol.

L'exili (1939-1963)

Acabada la Guerra, marxà de Marsella cap a L'Havana, on arribà l'estiu de 1939. A Cuba visqué amb el seu germà Bonaventura, que ja havia emigrat anteriorment. Ambdós gestionaren la comercialització a l'illa dels productes farmacèutics dels laboratoris de Comercial Bonin, dels quals n'era soci el seu germà Miquel a Barcelona. D'altra banda, representà altres productes a través de l'empresa Jolfont Agency i amb uns amics creà una agència de publicitat.

Per afavorir la introducció dels productes farmacèutics als Estats Units, principalment uns autoinjectables que representaven una innovació internacional, el 1941 s'instal·là a Detroit, a l'estat de Michigan, i després a Nova York. Sempre compatibilitzà aquesta ocupació amb els treballs que desenvolupà posteriorment.

Col·laborà en publicacions dels centres catalans d'Amèrica, com La Nova Catalunya, editada pel Centre Català de l'Havana, i Veu Catalana, editada a Mèxic. Fou president del Centre Català de Nova York.

Es casà amb Manuela Dolores (Lola) Urrutia Lleó, de nacionalitat cubana, cosina germana de Manuel Urrutia, el que fou president de Cuba en els primers mesos de l'era de Fidel Castro.

El 1942 entrà a treballar com a director de promocions a la literatura i del departament d'exportació a la planta de productes farmacèutics de Schering Corporation, a Bloomfield, New Jersey. El mateix any es traslladà a viure a Montclair, al mateix estat, per estar més a prop del treball. Visqué també a Newark, al mateix New Jersey, on el 1946 nasqué el seu fill Joan Lluís.

L'any 1948 aconseguí que l'empresa farmacèutica Strong Coob & Arner, Inc., de Cleveland, Ohio, emprengués la fabricació dels autoinjectables i hi entrà a treballar com a director d'exportacions. Aquest fet comportà el canvi de residència a Cleveland Heights. Participà en la vida associativa local i fou membre de la Junta Directiva de la Cleveland World Trade Association, membre del Bureau of Speakers of Council of World Affairs de Cleveland i vicepresident del Cleveland Chess Club.

El seu fill vivia a Cuba, a casa d'una germana de la seva esposa, amb la intenció que aprengués el castellà, i allí el sorprengué la revolució. En ser la seva esposa cosina del que seria nou president Manuel Urrutia, varen ser convidats a presenciar l'entrada de Castro a l'Havana, en un avió posat a disposició de personalitats cubanes residents als Estats Units. L'alegria va durar poc ja que Urrutia dissentí d'algunes mesures preses per Castro i als cinc mesos hagué de refugiar-se a l'ambaixada de Veneçuela i després exiliar-se als Estats Units. El 1960, Pujol i la seva esposa s'endugueren el seu fill de Cuba.

El 1961 la Moore Kirk Laboratories de Worcester, a l'estat de Massachusetts, prengué la llicència per fabricar els autoinjectables i el contractà com director d'exportacions. La família tornà a canviar de domicili i s'instal·là a aquesta ciutat, on va morir dos anys després d'un atac de cor.



Autoria: JPM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal