Memòria Esquerra.cat · Logo
 
 
Biografia
Bibliografia
Inicial
Biografia
Carles Martí i Feced
Alzira, 25 d'agost de 1901
Barcelona, 10 de gener de 1982

Metge i polític

Joventut i actuació durant la República i la Guerra Civil (1901-1936)

Era fill d'Ignasi Martí i Miquel i de Rosa Feced Valero. Nascut al País Valencià, quan només tenia 4 anys la família s'instal·là a Barcelona arran del trasllat del pare, que era magistrat. En aquesta ciutat féu tots els seus estudis i la carrera de Medicina.

Influenciat pel seu germà gran, també metge i dirigent del republicanisme federal al Baix Llobregat, inicià la seva trajectòria en càrrecs polítics com a regidor de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, arran de les eleccions municipals d'abril de 1931, com a membre d'una candidatura que aplegava diverses forces republicanes, i se situà tot seguit en els rengles d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser tinent d'alcalde de Sanitat i Assistència Social i membre de la Comissió de Govern. El 1933 seguí el grup de L'Opinió, expulsat d'Esquerra, en la formació del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra i passà a ser membre del seu Consell d'Actuació Política, el màxim òrgan de direcció del nou partit.

A les eleccions municipals de gener de 1934 repetí elecció a l'Hospitalet, tot i que ara com a candidat del PNRE. Arran dels Fets d'Octubre d'aquest any, va cercar un refugi per a Manuel Azaña, aleshores a Barcelona per assistir a l'enterrament de Jaume Carner i sobre el qual requeia l'acusació d'instigació a la rebel·lió, actuació per la qual ell mateix va ser detingut i empresonat. En ser alliberat, va ser membre del Comitè Pro-Amnistia. Després del triomf del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de febrer de 1936, es reintegrà al seu càrrec municipal. El maig següent participà en el reingrés del partit a Esquerra.

L'octubre de 1936, ja en plena Guerra Civil, Josep Tarradellas, que exercia alhora les funcions de conseller primer i de Finances, va crear el càrrec de sotsdirector de Finances, que havia d'assumir bona part de la gestió d'aquest departament, i nomenà Martí i Feced com a primer titular. Va ser a continuació conseller en el govern català sorgit arran dels Fets de Maig de 1937 i que concentrava competències en uns pocs consellers. Nomenats el 5 de maig de 1937, sense precisar-ne els departaments, Lluís Companys atribuí les carteres el dia 7 i Martí fou el titular de Governació, Finances i Cultura (07.05.1937/29.06.1937). Cap a la fi de la Guerra, va custodiar el Tresor de la Generalitat.

Estava casat amb Carme Torres, amb qui tingué dos fills: Carme i Ignasi.

L'exili a Europa i al Marroc (1939-1977)

El 1939 inicià el seu exili i s'instal·là primer a Perpinyà, on treballà a les ordres de Companys en l'ajut als refugiats catalans. Presidí el Bureau d'Information, que tramitava subsidis i peticions d'emigració al Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles (SERE), organisme creat pel govern republicà espanyol a l'exili. En aquest sentit, cal afegir que el seu germà Josep, metge com ell, fundà la Creu Roja de la República espanyola, com a obra d'ajut als exiliats. Residí un temps a París, amb la seva família, i la tardor de 1939 es traslladaren a Le Baule-les-Pins, prop de la residència de Companys. El 1941 seguí Josep Tarradellas i Ventura Gassol en la seva fugida a Suïssa, després d'haver estat detinguts per les autoritats franceses de Vichy, que finalment en denegaren l'extradició que demanava el govern espanyol.

Acabada la Segona Guerra Mundial, retornà a França i exercí com a metge a Chamonix. Entorn el 1947 s'establí al Marroc, on exercí la seva professió en unes mines, en una zona desèrtica interior. Estigué en aquesta destinació durant divuit anys i estudià les malalties pròpies de la zona, sobre les quals publicà alguns articles científics. El Bureau International du Trevail de Ginebra el va escollir perquè publiqués un article per a l'Enciclopèdia Universal de la Higiene i Sanitat del Treball, referent a unes intoxicacions produïdes per un mineral. Aleshores es traslladà a Casablanca, on exercí com a metge deu anys més.

Dirigent d'Esquerra i darrers anys (1977-1982)

A partir de 1975 s'entrevistà diverses vegades amb Tarradellas, que el 1977, en l'operació del seu retorn a Catalunya, el convocà a Madrid i tots dos feren després el viatge fins a Barcelona, que significava el retorn oficial del president de la Generalitat i també la fi de l'exili de Martí i Feced. Tarradellas el nomenà membre de l'Organisme Consultiu, de caire assessor en el context de les negociacions per al restabliment de la Generalitat provisional.

En aquest període de la transició, va ocupar durant anys un lloc al Comitè Executiu d'Esquerra. Ocupà també llocs de responsabilitat a la Creu Roja. A les eleccions catalanes de 1980 per constituir el nou Parlament de Catalunya, va ocupar un simbòlic darrer lloc dels suplents, en la candidatura d'Esquerra per la demarcació de Barcelona, precedit per altres militants històrics del partit. En morir, el 1982, en el seu enterrament hi hagué una representació al màxim nivell de la Generalitat.

 



Autoria: JPM


Descarregar biografia en PDF


        © Fundació Josep Irla, 2018 · Avís legal