Dona culta i il·lustrada, a inicis de 1932 ingressà al Grup Feminal del Foment Republicà i Nacionalista de Reus, entitat adherida a Esquerra, i ben aviat se'n distingí com una de les més actives propagandistes. Entre 1930 i 1936 col·laborà assíduament al diari Foment de Reus, on a vegades signà els articles amb pseudònims com és ara Colombina, Pepeta Roig i Sònia, a la revista Estudis, al setmanari Abril, a La Jornada de Lleida, a La Dona Catalana de Barcelona i a Brum de la Selva del Camp.

Gràcies a una subvenció de l'Ajuntament de Reus pogué estudiar música al Conservatori del Liceu de Barcelona. A la primeria de 1936 ingressà com a funcionària a la Conselleria de Treball de la Generalitat on treballà fins a l'ocupació franquista de Catalunya. L'1 de juny de 1939 fou detinguda i engarjolada a Reus. La presó era una golfa de l'asil de les «Hermanitas». Tres mesos més tard la traslladaren a Tarragona, al convent de les Oblates, emprat com a presó de dones. Pocs dies després fou jutjada i condemnada a reclusió perpètua perquè, segons l'acusació, els seus articles «envenenaban a las masas» i «incitaban a la rebelión militar del 18 de julio». Hi visqué fins que fou finalment alliberada, el 2 de juliol de 1941. Per subsistir, hagué de renunciar a exercir com a professora de piano i posar-se a treballar en una sedera de la ciutat.

Es va casar el 8 de novembre de 1942, a Reus, amb Frederic Juncosa i Piñol.

En el seu enterrament, el 1984, se li va voler retre un homenatge pòstum que no se li havia fet en vida.

Autoria: Dolors Ivern i Salvà