Llista alfabètica
Llista alfabètica

Francesc Adell i Ferrer

Riba-roja d'Ebre, 9 de novembre de 1911
Monterrey, 7 de setembre de 1997

Fotografia de Francesc Adell i Ferrer

Fill de Francesc Adell i Pinyol i de Marianna Ferrer i Bes. El matrimoni va tenir dos fills: Francesc i Teresa (1913).

La seva militància política s'inicià en l'època d'estudiant universitari, coetània a la proclamació de la República, col·laborant amb publicacions com El Llamp de Gandesa i afiliant-se a Esquerra. El 1932 es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona, doctorant-se posteriorment a Madrid.

Arran dels Fets del Sis d'Octubre de 1934 fou reclòs quatre mesos al vaixell-presó Manuel Arnús ancorat al port de Tarragona. Amb la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions legislatives de 1936 fou nomenat primer inspector provincial de Treball de la Generalitat a Tarragona i després secretari del comissari delegat de la Generalitat a Tarragona, Lluís Mestres.

Durant la Guerra Civil fou redactor en cap de Llibertat, el periòdic d'Esquerra a Tarragona. Dels articles que hi publicà, edità el 1937 el llibre Deu mesos de revolució? Recull d'articles publicats a «Llibertat» de Tarragona durant deu mesos de caos i confusió revolucionària.

S'incorporà a l'Exèrcit Republicà el juliol de 1937 dins el cos de transports. Es formà com a soldat a l'Escola de Capacitació de Comissaris de Barcelona. Durant el conflicte formà part de diferents unitats: 30a Divisió, Agrupació Nord d'Exèrcits, 10è Cos i Comissió Reguladora de Carreteres de l'Exèrcit de l'Est, fins a la retirada. Intervingué en les operacions militars de Belchite, Meliana i totes les de la retirada de Catalunya.

El 1938 es casà amb la mestra Maria Bladé i Pascual (Riba-roja d'Ebre, 1915 - Monterrey, 1990), amb qui tingueren quatre fills nascuts tots a Mèxic: Francesc, Maria Teresa, Rosa del Carme i Roger.

El 9 de febrer de 1939 s'exilià a França amb la seva dona passant pel coll d'Ares i arribant a Prats de Molló. Fou internat al camp de concentració del Barcarès. L'11 de juny sortiren de Bordeus a bord de l'Ipanema, arribant a Veracruz el 7 de juliol.

A l'arribar a Mèxic s'instal·là a Saltillo on va treballar al Departamento de Cultura del Estado de Coahuila i va ser titular de la càtedra de Ciències Econòmiques a la Escuela Superior de Agricultura y Ganadería del Estado de Coahuila, on va editar l'obra Cooperativismo per a ús dels seus alumnes.

El 1945 la família es traslladà a Monterrey, dedicant-se al comerç. El 1974 s'establiran a una finca a 50 quilòmetres de Monterrey, però el 1985 tornaran a la ciutat. Malgrat la distància a Mèxic DF fou soci de l'Orfeó Català i mantingué els vincles amb els catalans exiliats al país, residents la immensa majoria d'ells a la capital mexicana.

Els canvis polítics i la folgada situació econòmica féu que a partir del 1969 i fins el 1993 cada dos anys retornés periòdicament a Catalunya en estades de tres a cinc mesos, tot visitant familiars.

Autoria: Josep Vall i Segura