Llista alfabètica
Llista alfabètica

Pere Aguilera i Garriga

Rubí, 3 de gener de 1901
Rubí, 4 d'agost de 1991

Fotografia de Pere Aguilera i Garriga

Pagès, dirigent rabassaire i polític

Cursa els estudis primaris als Germans Maristes i amb onze anys comença a treballar de pagès, ofici que ja mai més abandonarà.

Justament és a través dels problemes de la pagesia que pren consciència i inicia el seu compromís polític, formant-se al Centre Democràtic Republicà de Rubí, escoltant a prohoms del republicanisme com Francesc Layret, Marcel·lí Domingo i Lluís Companys.

Amb la fundació, el 1922, de la Unió de Rabassaires, n’organitza el nucli local amb el nom d’Unió de Parcers de Rubí. El gener 1923 forma part de la Comissió Organitzadora del 1r Congrés de la Unió de Rabassaires i comença a destacar com a propagandista tant a Rubí com per tot el Vallès. L’abril de 1926 va ser elegit vocal del Comitè Central de la Unió de Rabassaires i el gener de 1928 vicepresident.

De setembre de 1930 a finals de 1932 esdevé president del Centre Democràtic Republicà, que el juny de 1931 s’adhereix a Esquerra Republicana de Catalunya.

En les eleccions municipals de l’abril és escollit regidor per la llista del Centre Democràtic Republicà i nomenat primer tinent d’alcalde.

El juliol de 1933, com a representant de la Unió de Rabassaires, entra a formar part de la Comissió Arbitral del partit judicial de Terrassa, creada per negociar una solució als litigis plantejats entre pagesos i propietaris.

A les eleccions municipals del gener de 1934, encapçala la llista del Centre Democràtic Republicà assolint l’alcaldia.

L’octubre de 1934 proclama, des del balcó de l’Ajuntament de Rubí, l’Estat Català de la República Federal Espanyola. A causa d’aquests fets és detingut, juntament amb la resta de regidors republicans i amb diversos dirigents obrers i pagesos locals, i no és alliberat fins al febrer de 1935. En el consell de guerra subsegüent és acusat de rebel·lió militar, però la sentència l’absol.

Apartat de l’alcaldia, el juny de 1935 torna a presidir el Centre Democràtic Republicà i arran de la victòria del Front d’Esquerres a les eleccions del febrer de 1936 torna a l’alcaldia.

Durant els fets revolucionaris que segueixen a l’alçament militar del juliol de 1936 es manté a l’alcaldia, com a president del Consell Municipal treballant per mantenir la normalitat institucional i contribuint a l’esforç bèl·lic, fins que el febrer de 1937 deixa el càrrec per anar al front de guerra.

L’octubre de 1937 retorna al capdavant de l’alcaldia fins l’abril de 1938.

Amb la derrota republicana i la fi de la Guerra Civil s’exilia a França, però torna als pocs mesos per fer-se càrrec de les responsabilitats polítiques en persona i que no haguéssin de pagar els regidors que s’havien quedat a Rubí. És empresonat, jutjat i condemnat a tres penes de mort, que posteriorment són commutades per desterrament, primer a la costa i després a Sabadell, fins que pot retornar a Rubí.

El 1979, en les primeres eleccions municipals després del franquisme, torna a encapçalar la llista d’ERC assolint l’acta de regidor, que ocuparà fins 1983.

El 1987 l’Ajuntament el nomena fill predilecte i li concedeix l’escut d’or de la ciutat. El 1992, postumament, l’Ajuntament dona el seu nom a la plaça situada just davant de la Casa de la Vila.

Autoria: Ramon Batalla i Galimany