Llista alfabètica
Llista alfabètica

Artemi Aiguader i Miró

Reus, 13 d'abril de 1889
Mèxic DF, 27 de novembre de 1946

Fotografia de Artemi Aiguader i Miró

Dirigent de les Joventuts d'Esquerra Republicana - Estat Català

Nasqué en una família benestant de Reus dedicada als negocis del Transport. Fou el fill petit de Jaume Aguadé i Serra i de Rosa Miró i Castells. Com el seu germà gran Jaume Aiguader, alcalde de Barcelona, normalitzà el seu cognom.

El 1917 va ser elegit regidor pel Centre Republicà Catalanista, però el 1922 ingressà a Estat Català. Dirigent de les Joventuts d'Esquerra Estat Català, presidí el Casal Català d'Esquerra de l'Eixample barceloní, inaugurat el 22 de juny de 1931.

El 9 d'abril de 1933 fou un dels oradors de l'homenatge que diverses entitats i personalitats preeminents d'Esquerra feren a Josep Dencàs al Palau de Belles Arts.

Va pertànyer a la fracció d'Estat Català que no va separar-se d'Esquerra Republicana de Catalunya.

El 1931 fou director de Correus i després va exercir altres càrrecs.

Durant el 2n Congrés Nacional d'Esquerra, celebrat el juny de 1933, fou escollit per la Federació de Barcelona-ciutat per formar part del Comitè Executiu Central. La rellevància que tingué al partit no es reflectí a les institucions catalanes.

L'abril de 1936 fou elegit compromissari, per Barcelona-ciutat, per a les eleccions a la presidència de la República espanyola.

 

Del Comitè de Milícies Antifeixistes a conseller de Seguretat Interior

Quan esclatà la Guerra Civil fou dels tres representants d'Esquerra al Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya juntament amb Joan Pons i Jaume Miravitlles. Després de la dissolució del Comitè fou nomenat conseller de Seguretat Interior en el govern Companys, i presidí la Junta de Seguretat Interior de Catalunya, que s'encarregà de l'ordre públic.

El 23 de novembre de 1936 fou detingut el Comissari d'Ordre Públic, Andreu Rebertés, acusat d'haver ordenat escorcolls, detencions i assassinats il·legals. Quan se'n assabentà el conseller el féu dimitir davant de la rotunditat de les proves que li presentaren. Rebertés era un home de la seva confiança i ell l'havia nomenat comissari només trenta-vuit dies abans de la seva detenció. Els interrogatoris posaren al descobert una conspiració que esquitxà al president del Parlament, Joan Casanovas. Artemi Aiguader maldà per silenciar aquella trama i pogué treure del país al president del Parlament. Però hagué de cedir a les pressions dels sectors anarquistes que demanaven un cap de turc i ordenà l'execució del comissari Rebertés.

El maig de 1937 demanà la col·laboració al ministre de Governació, Ángel Galarza, per garantir l'ordre públic a la Barcelona, mentre orquestrava un cop de força per desempallegar-se dels sectors faistes. En aquella acció el conseller comptà amb el suport dels homes armats del PSUC que li oferiren els dirigents del partit comunista Joan Comorera i Rafael Vidiella. La preeminència faista s'eradicà però la Generalitat en sortí molt afeblida ja que el govern de la República aprofità l'ocasió per assumir moltes de les competències del govern català, retallant ostensiblement l'autonomia del país.

El 1939 va marxar a l'exili França on residí a París fins a l'ocupació alemanya i després s'amagà en diverses ciutats fins que el 1941 va poder marxar a Mèxic, on desenvolupà poques activitats degut al seu precari estat de salut. Tot i això, a començaments de març de 1945 formava part de la Junta de Liberación Española, creada el 1943 i establerta a Ciutat de Mèxic. Aquella junta pretenia aglutinar els exiliats espanyols amb la finalitat de pressionar a les autoritats diplomàtiques i força una intervenció militar a Espanya. El fonament polític de la junta era el respecte més escrupolós per la Constitució de 1931 i els Estatuts d'Autonomia.

Autoria: Jordi Roca i Vernet

Artemi Aiguader i Miró

Bibliografia


Llibres

MANENT, Albert (dir.). Diccionari dels Catalans d'Amèrica. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992 [Comissió Amèrica i Catalunya].
MURIÁ, José María (coord.). Diccionario de los Catalanes de México. Zapopán: El colegio de Jalisco i Generalitat de Catalunya, 1996.
OLESTI i TRILLES, Josep. Diccionari biogràfic de Reusencs. Reus: Ajuntament de Reus, 1991.
PONS GARLANDÍ, Joan. Un republicà enmig de faistes. Barcelona: Edicions 62, 2008 [Biografies i Memòries].