Llista alfabètica
Llista alfabètica

Joaquim Aleixandri i Babot

Barcelona, 30 de març de 1906
Charny, 9 de setembre de 2002

Fotografia de Joaquim Aleixandri i Babot

Ferroviari i polític

Fill de Francesc Aleixandri i Vilanova i de Rosa Babot. És el segon dels nou fills d’una família de ferroviaris originària de Tortosa que, als anys 1920 i després de viure uns anys a Barcelona, s’instal·la a Girona per a arrelar-hi.

Es fa soci, juntament amb el seu pare i germans, del Centre d’Unió Republicana gironí, presidit per Darius Rahola, fins que marxa a fer el servei militar, a Tetuan, el 1926. En retornar, comença a treballar com a factor ferroviari a l’estació de Portbou, on entra en contacte amb l’activisme polític clandestí, passant publicacions i pamflets procedents de França.

És traslladat a l’estació de Breda i, poc després de la proclamació de la República, a Caldes de Malavella, on esdevé un dels líders del Centre Cultural d’Esquerra Catalana, adherit a Esquerra Republicana de Catalunya.

Es casa aquell mateix 1931 amb la gironina Rita Nielles i Boix.

A Caldes de Malavella, impulsa una publicació local, Sense Cridar, de durada efímera. Col·labora, com a corresponsal i articulista d’opinió, a Acció Ciutadana de Girona, on esdevé l’autor més prolífic, signant trenta-tres articles.

Detingut i empresonat per haver secundat la proclama secessionista de Lluís Companys del Sis d’Octubre de 1934, és desterrat a Quinto (Saragossa).

La victòria del Front d’Esquerres en les eleccions de febrer de 1936 possibilita el seu retorn a Caldes de Malavella.

Quan esclata la Guerra Civil, forma part del Comitè Antifeixista local fins que plega per discrepàncies amb els sectors anarquistes, els quals intenten assassinar-lo per la seva oposició als assassinats indiscriminats de veïns del poble.

El febrer de 1937 és escollit alcalde de Caldes de Malavella, càrrec que ocupa fins que el maig de 1938 el criden a files.

Perduda la guerra, travessa la frontera cap a l’exili el 13 de febrer de 1939. És internat als camps de Sant Cebrià i Agde, des d’on intenta, infructuosament, salpar junt amb la seva esposa cap a Amèrica del Sud.

Durant la invasió alemanya és enrolat en una Companyia de Treball, de la qual s’evadeix. Passa la resta del conflicte en zona ocupada. El 1942 arriba a localitat de Grandchamp, prop d’Auxerre, on s’estableix i viu fent de bosquetà, en condicions econòmiques molt precàries, fins a la jubilació.

Vidu des del 1956, torna un cop a Catalunya, en una visita d’un mes i mig a finals de l’estiu de 1980.

Mor als 96 anys, en una residència de la tercera edat. Un any després, al seu antic domicili de Grandchamp són localitzades una vintena de llibretes que contenen transcripcions de la seva correspondència amb altres exiliats, reflexions polítiques, unes memòries incompletes i un extens diari personal que ha permès, per a la confecció d’aquest llibre, identificar l’autoria dels seus articles signats sota pseudònim.

Autoria: Carles Ribera i Rustullet

Joaquim Aleixandri i Babot

Bibliografia


Llibres

RIBERA I RUSTULLET, Carles. Notícia d'un republicà. Biografia i textos de Joaquim Aleixandri. Centre d'Estudis Selvatans / Ajuntament de Caldes de Malavella, 2006.