Llista alfabètica
Llista alfabètica

Ricard Altaba i Planuch

Barcelona, 29 d'octubre de 1901
Barcelona, 16 de setembre de 1994

Fotografia de Ricard Altaba i Planuch

Fill d'Agustí Altaba i Carbó i de Dolors Planuch i Forn.

Ebenista de professió, amb coneixements de rellotgeria, va estudiar a l'Escola Horaciana i a les Escoles Mercantils Catalanes del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria.

Fou soci de l'Ateneu Barcelonès i col·laborador de L'Opinió. Milità al Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, una força sorgida d'una escissió d'Esquerra Republicana de Catalunya.

El gener de 1934 va ser elegit regidor, en representació del PNRE, a la llista d'Esquerra de la ciutat de Barcelona, esdevenint tinent d'alcalde i ocupant la conselleria-regidoria del districte IV.

Arran dels Fets del Sis d'Octubre de 1934 va ser reclòs al vaixell-presó Uruguay ancorat al port de Barcelona, juntament amb els altres regidors d'esquerres de l'Ajuntament. Fou posat en llibertat el febrer de 1935.

Ingressà a Esquerra, conjuntament amb els seus companys del PNRE quan aquest partit ho féu després de la victòria del Front d'Esquerres a les eleccions legislatives de febrer de 1936.

Arran de la Guerra Civil es creà el Consell de l'Escola Nova Unificada, del qual en fou un actiu col·laborador.

L'octubre de 1936, durant la Guerra Civil deixà de ser regidor amb la constitució dels nous ajuntaments. Fou nomenat secretari general de la Delegació del Govern d'Euscadi a Catalunya (setembre 1936-març 1938) i publicà, fruit d'aquesta experiència, el llibre Vuit mesos a la delegació del govern d'Euscadi, a Catalunya (1938). Fou també comissari d'assistència als refugiats de guerra, de la Generalitat (abril 1938-febrer 1939).

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, primer s'exilià a França i després sortí cap a Nova York, amb la seva esposa, Josefina Artal i Diaz, les seves dues filles, Maria Dolors (Barcelona, 1934) i Glòria (Barcelona, 1938 - Ensenada, 2009) i el seu germà Carles. La família restà a San Francisco fins que el 1940 es reagruparen tots a Mèxic.

El 1940 va rebre la nacionalitat mexicana.

A Mèxic DF, després d'uns primers anys difícils, fou gerent de botigues de mobles fins que pogué obrir la joieria Palma i després l'Altaba.

Va ocupar diversos càrrecs a la junta de l'Orfeó Català i va col·laborar a les revistes catalanes de l'exili mexicà i donant conferències, com les que pronuncià sobre Pancho Villa i Miquel Servet a Ensenada.

A finals dels anys 1960 tornà a Barcelona on continuà la seva activitat com a conferenciant a l'Ateneu Barcelonès, parlant sobre Mèxic i el fet de ser català.

Va escriure les seves memòries Les meves tres vides, obra encara inèdita.

Autoria: Josep Vall i Segura