Industrial

Fill de Valentí Bertran, tinent coronel d'artilleria de l'exèrcit, i de Consol de Quintana. Era el petit de quatre germans: Anna, Miquel, Tomàs i ell mateix.

Estudià al Col·legi Sant Agustí de Barcelona i posteriorment cursà els estudis de batxillerat a l'Institut Girona fins el 1897, en què inicià els estudis superiors a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en Dret el 1903.

El 1923 va contraure matrimoni amb Valentina España de Digoine du Palais, i s'inicià en tasques polítiques al Centre d'Esquerra Republicana de Barcelona. Tingué amistat amb Lluís Companys, de qui en fou secretari particular, i participà en la creació, el març de 1931, d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 12 d'abril del mateix any fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la candidatura d'ERC i la Unió Socialista de Catalunya amb 4.367 vots. La seva activitat se centrà en aconseguir millores pels barris que formaven part del seu districte (el II) i en especial dels indrets menys afavorits com les «Cases Barates» o el barri del Pont de les Vaques, a promoure la cultura i a investigar, com a membre de la Comissió de Responsabilitats, els comptes de l'Ajuntament durant els anys de Dictadura de Primo de Rivera.

El 14 d'abril de 1931 tingué un paper destacat en redactar, juntament amb el propi Francesc Macià, Ventura i Gassol i Jaume Aiguader, el discurs de proclamació de la República Catalana.

Durant el període republicà va participar en la vida pública a través de diaris com L'Opinió o El Diluvio. Especialment importants foren les seves col·laboracions en el diari portaveu d'ERC La Humanitat.

A partir de 1933 deixà la militància política activa i es dedicà en cos i ànima, fins l'esclat de la Guerra Civil, a promoure el Comitè Català contra la Guerra, institució de la qual fou el president.

Durant la guerra fou magistrat de l'Audiència de Barcelona i jutge especial designat per la Generalitat per a la investigació d'exhumacions d'assassinats i inhumacions clandestines.

S'exilià primer a França. El 14 d'abril de 1942 embarcà a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribà a Veracruz el 22 de maig.

A Mèxic reinicià la seva militància a Esquerra però no va tenir cap actuació pública destacada.

Autoria: Queralt Solé i Barjau