Fill de Joaquim Bohigas d'Argullol i de Josefina Serramalera i Gispert.

Fou president de la Unió d'Estudiants Catòlics i, també, de la Unió Catalana d'Estudiants. Començà estudis de medicina però finalment es llicencià en Dret i exercí com a professor de literatura a l'Escola de Bibliotecaris de Catalunya.

A finals de 1931 es llicencià com alferes d'artilleria. Lliure d'exigències militars continuà la militància política iniciada a la Unió Socialista de Catalunya. Degut a la seva amistat amb el doctor Santiago Vivancos i Ferrés, passà a Esquerra Republicana de Catalunya conjuntament amb un amic de la seva edat, Lluís Ballera i Duque. Fou secretari del Centre Republicà d'ERC del districte VIII a Barcelona, que presidia Vivancos.

El 1935 entrà a formar part de la Lògia Themis, de marcat caràcter catalanista. Santiago Vivancos era el Venerable Mestre, Joaquim Bohigas, l'orador-adjunt i Lluís Ballera el segon expert.

L'octubre de 1936, durant la Guerra Civil, fou nomenat president de l'Audiència Provincial de Girona, fins que el novembre de 1937 hagué d'incorporar-se a l'Exèrcit Popular. L'abril de 1937 formà part del Comitè d'Amics de l'URSS de Girona.

Es casà amb Montserrat Bosch i Parga, amb qui va tenir tres fills: Maria del Mar (Girona, 1938), Carles (Montauban, 1939) i Joaquim (Mèxic DF, 1950).

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, la família s'exilià a França, residint primer a Montalban i després a Montpesat de Carcin. El 8 de setembre de 1942 embarcaren a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribaren a Veracruz el 16 d'octubre.

A Mèxic es va dedicar al negoci de l'adoberia i va col·laborar, entre d'altres publicacions, a Pont Blau i Endavant.

El 1948 va rebre la nacionalitat mexicana.

Va ser també durant anys gerent dels Anales de la Sociedad Mexicana de Otorrinolaringología.

Autoria: Josep Vall i Segura