Estudià a l'Escola Industrial de Terrassa (1931).

El 1936, a l'inici de la Guerra Civil, s'allistà com a milicià a la Columna Macià-Companys amb el seu amic i company de militància a Esquerra, Samuel Morera i Blanco -el qual morí al front d'Aragó el 14 d'agost de 1937-, fill de l'alcalde de Terrassa, Samuel Morera i Ribas.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França. Es reagrupà amb la família de la seva promesa Isabel Morera, -germana del seu amic mort al front- a la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller. Treballà primer ajudant a un escultor i després de llenyataire.

El 1941 es casà a Montpeller amb Isabel Morera i Blanco. El matrimoni va tenir quatre filles: Benigna (Mèxic DF, 1942), Emília (Mèxic DF, 1950), Isabel (Mèxic DF, 1952) i Maria del Carme (Mèxic DF, 1957).

El 14 d'abril de 1942 embarcaren al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribaren a Veracruz el 22 de maig.

A Mèxic treballà sempre al sector tèxtil.

Després de la mort de Franco viatjaren periòdicament a Catalunya i Galícia amb la seva esposa, per visitar els parents.

Autoria: Josep Vall i Segura