Pagès, sindicalista i polític

Anys de joventut i de formació del dirigent rabassaire (1891-1931)

Nascut en el si d'una família de pagesos era el més petit dels quatre fills que tingueren Gaspar Calvet i Ginestà i Caterina Móra i Soler.

Va fer estudis primaris a Argentona, però molt aviat entrà a treballar a la vinya familiar i també a l'hostaleria i a unes mines d'aigua. Als dotze anys començà a treballar com a jornaler agrícola.

Des de molt jove mostrà la seva predisposició a intervenir en les lluites per a la millora de les condicions laborals i socials del seu entorn. Als anys deu fou un dels fundadors d'un sindicat d'oficis diversos de la UGT a Argentona i protagonitzà diverses vagues de jornalers agrícoles per aconseguir reduccions d'hores de treball i un sou mínim.

En l'àmbit personal, el 1916 es casà amb Maria Assumpció Lladó i Costa, amb qui tingué quatre fills: Gaspar, Caterina (que morí quan era petita), Pere i Domènec ("Domingo").

El mateix 1916 fou un dels promotors de la societat agrícola La Redemptora, d'influència socialista i formada per treballadors del camp, que intervingué en diverses lluites per aconseguir millores laborals. Al mateix temps, formà part del grup Els Galeotus, que aplegava diverses forces polítiques d'oposició al caciquisme local i per la qual es presentà com a candidat a successives eleccions municipals, sense aconseguir de moment l'elecció.

El 1928 La Redemptora ingressà a la Unió de Rabassaires (UR) i Calvet entrà en contacte amb Lluís Companys, que n'havia estat un dels impulsors i amb qui participà l'any següent en la conspiració contra la Dictadura de Primo de Rivera que encapçalava José Sánchez Guerra.

El 1929 intervingué activament en transformació de La Redemptora en una societat agrícola de tipus cooperatiu que incorporava també petits propietaris agrícoles. Amb el nom de La Redempció, la societat es dedicava a l'adquisició de llavors i adobs i a la venda de productes del camp, disposava d'una secció mutualista per a malalts i accidentats i d'una secció de propaganda i cultura. El 1930 La Redempció ingressà a la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral.

Alcalde d'Argentona, president de la Unió de Rabassaires i diputat a Corts (1931-1936)

A les eleccions municipals d'abril de 1931 es presentà com a candidat a Argentona d'una coalició formada per la recent creada Esquerra Republicana de Catalunya i la UR, que aconseguí guanyar. Tot seguit, va ser una de les persones que proclamà la República al poble. En el nou Ajuntament, fou primer tinent d'alcalde. Amb tot, Argentona fou dels municipis catalans en els quals va caldre una segona elecció, que se celebrà el 31 de maig. Calvet formà part d'una Conjunció Republicana Obrera de Rabassaires, integrada per diverses forces d'esquerra, que aconseguí guanyar novament. Amb aquests nous resultats, passà a ser alcalde d'Argentona (juny de 1931 a març de 1934). Des de l'alcaldia féu diverses intervencions urbanístiques i millorà l'arribada d'aigües al municipi.

A finals de 1932 passà a ser president de la UR, un càrrec que exercí ja durant tot el període republicà i de guerra. Si fins aleshores la UR havia estat molt propera a Esquerra, a partir de 1933 i sota la presidència de Calvet -que, no obstant, conservà una bona sintonia amb Companys- adquirí més autonomia respecte els partits, mentre que programàticament s'inicià un cert acostament a la Unió Socialista de Catalunya (USC). Això era degut a la constatació de la lentitud en l'aplicació de les reformes al camp per part del Govern català, en mans d'Esquerra, que es concretà en les crítiques de la UR a l'actuació de Pere Mias al front de la Conselleria d'Agricultura. Calvet impulsà les actuacions cooperativistes i sindicals de la UR, que passà a definir-ne com a organització de classe i independent de tota força política. Col·laborà a La Terra, òrgan de la UR.

A les eleccions generals espanyoles de novembre de 1933, formà part com a membre de la UR de la candidatura d'Esquerra en coalició amb la USC per Barcelona-circumscripció i fou elegit (Corts de 1933-36). Poc actiu en intervencions directes a la cambra, formà part de la Comissió d'Agricultura del Congrés.

Formà part de diversos organismes. Va ser vocal des de la seva constitució, el novembre de 1933, i en representació de la UR, de la Comissió Arbitral Superior de Catalunya, l'òrgan dedicat a la resolució de conflictes al camp català. Va ser també vocal des de la seva fundació, el gener de 1934, de la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu de la Generalitat, organisme creat com a suport financer als sindicats i caixes agrícoles, cooperatives de producció i de consum, mutualitats i altres entitats d'interès social. El febrer de 1934, però, hagué de cessar de tots dos organismes, per incompatibilitat amb altres càrrecs.

A finals de 1933 signà en nom de la UR el manifest de constitució de l'Aliança Obrera de Catalunya, que aplegava diverses forces polítiques i sindicals d'esquerra -entre elles la USC, però no Esquerra- en el context del gir dretà dels governs de la República, després del triomf electoral de les dretes. Mesos després, però, tant la UR com la USC en marxarien.

Calvet, que havia anat compaginant el seu càrrec d'alcalde d'Argentona amb els de president de la UR i darrerament de diputat a Corts, no es presentà a les eleccions municipals de gener de 1934. Va haver d'allargar el seu mandat com a alcalde fins al març següent, ja que els resultats a Argentona havien estat impugnats i va ser necessària una intervenció judicial que allargà el procés.

A principis de 1934, el secretari general de la USC, Joan Comorera, va ser nomenat conseller d'Agricultura i Economia. Els mesos següents impulsà la creació del Consell Superior de la Cooperació, organisme que havia de donar suport al moviment cooperatiu, amb Calvet entre els seus vocals (març de 1934); i també la Llei de Sindicats Agrícoles, amb diverses disposicions que afavorien la política sindical i cooperativista defensada per Calvet. L'actuació de Comorera al front d'aquest departament incrementà l'acostament de Calvet i de la UR a les posicions de la USC.

L'abril de 1934 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de Contractes de Conreu, llargament esperada per la UR que, no obstant, la considerà insuficient. L'oposició a la llei des del costat de la propietat agrària, protagonitzada per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Lliga Catalana, afavorí la intervenció del Govern espanyol, que la dugué al Tribunal de Garanties Constitucionals que, al seu torn, sentencià que el Parlament de Catalunya no tenia competències per legislar en aquesta matèria i, consegüentment, declarava la nul·litat de la llei. Com a resposta, el Parlament de Catalunya tornava a votar la llei íntegra, mentre a les Corts els diputats del grup d'Esquerra, amb Calvet entre ells, abandonaven l'hemicicle. S'obrí aleshores un procés de negociació entre ambdós governs, que quedà interromput pels fets d'octubre de 1934.

En el context de la suspensió de l'autonomia catalana, es revocà els judicis de revisió de contractes favorables als rabassaires fets fins aleshores, fet que comportà el pagament per part d'aquests de les quantitats retingudes dels anys anteriors i nombrosos desnonaments. La no intervenció directa de Calvet en els fets d'octubre li permeté de continuar en llibertat i d'organitzar des de la UR la defensa dels pagesos afectats. Formà part del grup de diputats de la minoria d'Esquerres Catalanes que decidí reintegrar-se a les sessions del Congrés, tot i trobar-se empresonades les direccions d'Esquerra i de la USC. Formà part del Comitè Únic Pro Amnistia, creat el juny de 1935 amb representants de diverses forces polítiques i sindicals catalanes.

A principis de 1936 signà en representació de la UR el Manifest del Front d'Esquerres de Catalunya, base de la coalició electoral formada per a concórrer a les eleccions generals espanyoles de febrer. Repetí com a candidat de la UR per Barcelona-circumscripció, integrat en les llistes del Front d'Esquerres, i novament aconseguí l'elecció (Corts de 1936-39). Fou membre suplent de les comissions d'Agricultura i d'Indústria.

Amb el retorn de les institucions catalanes (febrer-març de 1936), el Govern de Catalunya restablí la Llei de Contractes de Conreu, amb un reglament que permetia que el Tribunal de Garanties Constitucionals n'acceptés la constitucionalitat. Tot i així, la UR no en quedà prou satisfeta, per la lentitud en el retorn dels pagesos desnonats i en les devolucions dels diners pagats. En aquest context, Calvet, sempre dins del Front d'Esquerres, s'acostà als parlamentaris comunistes. A finals de 1936, ja durant la Guerra Civil, ingressà al PSUC, partit en el qual milità fins a la seva mort, el 1950. Durant la guerra no ocupà cap càrrec de direcció dins del partit i centrà la seva actuació en la presidència de la UR.

Conseller d'Agricultura (1936-1939)

Iniciada la guerra, fou el titular de la Conselleria d'Agricultura (en alguns moments Agricultura i Proveïments) en representació de la UR, des del primer govern format pel president Companys ja dins del període de guerra, el 31 de juliol de 1936, i fins a la fi de la mateixa, amb l'única excepció d'unes setmanes de maig-juny de 1937, en el context de les successives remodelacions del Govern català provocades pels fets de maig de 1937. Aquest llarg exercici del càrrec, en un període tan convuls, donà lloc a una àmplia obra de govern, que anà en la direcció de defensar el Govern de la Generalitat i el de la República contra el feixisme, però també de dur a terme profundes transformacions socials i econòmiques en el camp català. En aquest darrer aspecte, que sovint consistí en regular i en donar forma jurídica a situacions ja existents per l'actuació a nivell local de sindicats i comitès diversos, refusà la posició maximalista de col·lectivitzacions i cercà en el cooperativisme un sistema que garantís els drets dels jornalers agrícoles, però també dels petits propietaris pagesos.

Entre la seva obra de govern, convé destacar el decret d'intervenció de la Conselleria d'Agricultura en les finques i explotacions agrícoles (10-8-1936), que intentava coordinar les múltiples actuacions locals de confiscació de terres i d'empreses agropecuàries i garantir el proveïment de queviures a tot el territori català. L'ordre de creació de la Comissió Jurídica Assessora (24.8.1936), que havia d'assessorar el Govern en matèria agrària. El decret de sindicació obligatòria dels conreadors de la terra (27.8.1936), que establia un complex mecanisme cooperatiu per a les compres i vendes dels pagesos, que els garantia assegurances mútues i caixes de crèdit i que preveia la federació a nivell comarcal i català, en una Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya. El decret de creació del Servei de Cooperació Agrícola (8.10.1936), que havia de donar suport als sindicats locals en el desplegament de l'anterior decret. El d'intervenció de la Conselleria en la producció i el comerç dels elements de reproducció vegetal i animal (27.10.1936), que volia garantir les futures activitats de collita i de cria d'animals. El de fixació dels drets i obligacions dels conreadors de la terra (5.1.1937), que anul·lava tots els contractes de rabassa morta, parceria, masoveria i altres formes que estiguessin vigents a l'inici de la guerra, però que obligava els conreadors a pagar els impostos corresponents a les finques treballades. El de prohibició de modificacions en el sistema d'explotació de les terres de conreu si no havien estat aprovades per la Conselleria (13.3.1937), que fixava la intervenció de la Generalitat en els processos de col·lectivització de terres. El de confiscació de finques rústiques pertanyents a persones que haguessin donat suport a l'aixecament militar (14.7.1937), que incloïa estris de treball, maquinària, edificis i comptes bancaris i que preveia la seva cessió per al conreu, sobretot als pagesos que hi treballaven en iniciar-se la guerra, i que no s'aplicà fins uns mesos més tard (ordre d'1.2.1938). I el decret de creació de la Caixa Central de Crèdit Agrícola de la Generalitat de Catalunya (5.10.1937), com a instrument financer de suport a les altres mesures d'estructuració del camp. D'altra banda, en els preparatius del decret de col·lectivitzacions d'octubre de 1936, defensà la necessitat de respectar els interessos de la petita pagesia. Aquestes i moltes altres disposicions anirien, segons Calvet, en la direcció de: estructurar l'economia agrícola del país en un vast i eficient sistema cooperatiu. La seva actuació al front d'Agricultura comptà amb el suport de les forces d'esquerra presents al Govern de Catalunya i sobretot del PSUC, però en ocasions comptà amb les crítiques de la CNT-FAI, que el considerava massa moderat o directament contrarevolucionari.

El 1937 treballà en la formació de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FSAC), prevista en el decret de sindicació obligatòria, i passà a presidir la seva primera junta directiva. A més de col·laborar a Terra Lliure, portaveu de la FSAC, des de la Conselleria inaugurà unes emissions de ràdio dedicades a la pagesia, des de les quals transmeté l'obra duta a terme pel seu departament i intentar vèncer el desànim provocat per les restriccions pròpies de la guerra.

L'exili a Colòmbia (1939-1950)

En el darrer moment de la guerra, emprengué el camí de l'exili amb la seva família. Després d'una breu estada a Orleans, ells i altres exiliats catalans embarcaren cap a Colòmbia. Residí a Bogotà i treballà de pagès. Mentre, a Argentona els seus béns varen ser confiscats per les autoritats franquistes, mentre que el seu germà Pere hagué d'enfrontar-se a un consell de guerra, que el condemnà a 20 anys de presó.

Continuà tenint un paper destacat dins de la UR. Tot i així, en l'assemblea celebrada per aquesta organització a Perpinyà el 1945, un cop acabada la Segona Guerra Mundial en territori francès, s'acordà retirar-li la representació de la UR fins que pogués donar compte de la seva actuació a l'exili i fos novament autoritzat pels militants, situació que no arribà a produir-se.

Morí a Bogotà, d'un atac de cor, quan comptava 59 anys.

Autoria: Joan Palomas i Moncholí

Capítols de llibres

---

CALVET, J.. «Definició de la Unió de Rabassaires pel seu president», a: PUIG I VILA, Nònit. Què és la Unió de Rabassaires. Barcelona: NAGSA, 1935.

Llibres

---

COLOMER ROVIRA, Margarida. Josep Calvet i Móra. La trajectòria d'un rabassaire argentoní 1891-1950. Argentona: Ajuntament d'Argentona, Regidoria de Cultura, 1996.

Capítols de llibres

---

FERRÉ I VIDAL, Pep. «Calvet i Móra, Josep», a: ALQUÉZAR I ALIANA, Ramon [et al.]. Esquerra Republicana de Catalunya: 70 anys d'història (1931-2001). Barcelona: Columna, 2002.