Llista alfabètica
Llista alfabètica

Deogràcies Civit i Vallverdú

L'Espluga Calba, 22 de març de 1900
Mèxic DF, 3 de març de 1990

Fotografia de Deogràcies Civit i Vallverdú

Escultor i professor d'escultura

De jove anà a estudiar a Montblanc, destacant en l'art de l'escultura, fet que el portà a estudiar a la Llotja de Barcelona, i als tallers dels mestres Parera i Llimona, entre d'altres. Va treballar com a conservador del Museu d'Arts Decoratives de Pedralbes i com a cap del taller de reconstrucció de troballes de les excavacions al jaciment grecoromà d'Empúries. Va guanyar les oposicions del lloc de director general de Museus de Catalunya. Va col·laborar amb Joaquim Folch i Torres a la instal·lació dels museus de Lleida i Sitges (Maricel i Cau Ferrat) i en la remodelació dels monestirs de Poblet i Santes Creus.

Soci del Centre Moral de Gràcia. Membre de la secció d'atletisme del FC Barcelona, especialitzat en mig fons.

Membre d'Estat Català i de la Societat d'Estudis Militars, formà part de l'escamot de Bandera Negra que organitzà el 1926 el Complot de Garraf, arran del qual fou condemnat a dotze anys de presó. El 1930 fou amnistiat amb la resta dels implicats: Miquel Badia, Jaume Compte, Francesc Ferrer, Josep Garriga, Jaume Julià i Marcel·lí Perelló.

Es casà amb Dolors Contijoch (El Pont d'Armentera, 1904 - Mèxic DF, 1997) amb qui tingueren una filla: Núria (Barcelona, 1931).

El 1931 s'incorpora a ERC com la resta de militants d'Estat Català. I el 14 d'abril forma part dels escamots que a les ordres del president Macià es traslladen a Reus i Tarragona per a proclamar la República.

Arran dels Fets del Sis d'Octubre de 1934, fou reclòs al vaixell-presó Uruguay ancorat al port de Barcelona.

El 1936, als primers dies de la Guerra Civil, fou nomenat Conservador dels Museus de Catalunya encarregant-se de la recuperació i salvament del tresor artístic del país amenaçat pels bombardejos i saquejos, a les ordres del conseller de Cultura Ventura Gassol i del director dels Museus de Catalunya, Joaquim Folch i Torres. Va seleccionar, custodiar i traslladar les obres més importants dels segles X al XV per a ser exposades el 1937 a París.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França. L'1 de juny de 1939 arribà a bord del Flandre a Mèxic.

Passava llargues temporades a Cuernavaca. Tot i que no deixà d'esculpir es va dedicar a la venda de vins, licors, llaminadures i xocolates. Fou gerent general de vendes de l'empresa mexicana més important de dolços, Larín.

Estudià arts indígenes i dictà conferències sobre art romànic català a diverses universitats i institucions.

Mitjançant el Rotary Internacional Club, del qual n'era soci, va crear escoles, petits museus i empreses de productes gastronòmics a Mèxic DF.

Autoria: Josep Vall i Segura