Llista alfabètica
Llista alfabètica

Wenceslau Dutrem i Domínguez

Barcelona, 1 de juny de 1909
Barcelona, 11 de gener de 1979

Fotografia de Wenceslau Dutrem i Domínguez

Metge

Fill del farmacèutic Wenceslau Dutrem i Solanich i d'Àngels Domínguez i Ortelli. El matrimoni va tenir tres fills: Wenceslau, Eliseu i Marta (1913).

El 1929 es llicencià en Farmàcia i el 1930 en Medicina a la Universitat de Barcelona. Fou deixeble d'Agustí Pedro i Pons a l'Hospital Clínic.

Fou inspector municipal de Sanitat i director del Dispensari Municipal de Montcada i Reixac.

Militant de les JEREC al Casal Gracienc Nacionalista Republicà d'Esquerra.

Durant la Guerra Civil va organitzar al front d'Osca, sota la direcció del doctor Frederic Duran i Jordà, un banc de sang citratada per a transfusions a primera línia.

El 1937 passà a França on amplià els seus estudis en malalties tropicals a la Universitat de París, obtenint el 1938 el diploma de metge malariòleg.

Va sortir de França amb el seu germà Eliseu el 12 d'agost de 1939 salpant de Boulogne a bord del Volendam fins Nova York i arribant a Mèxic el 31 d'agost entrant per Nuevo Laredo.

A Mèxic DF va crear, amb els seus germans Eliseu i Marta, una empresa de productes farmacèutics Laboratorios Farbar i un petit laboratori d'investigació biomèdica, dirigit principalment a resoldre problemes farmacològics relacionats amb l'al·lèrgia.

Fou professor de Patologia a l'Escuela de Medicina Rural de l'Instituto Politècnico Nacional de Mèxic. I també fou professor de Ciències Biològiques.

Fou un dels fundadors i membres més actius de la Borsa del Metge Català.

Casat amb Maria Teresa Sitjes i Carrascal, amb qui tingueren dues filles que també han estat metgesses: Manuela (Mèxic DF, 1940) psiquiatra i Maria Teresa (Mèxic DF, 1944), cirurgiana.

El 1941 va rebre la nacionalitat mexicana.

Fou el metge de capçalera de Lev Trotski i qui el va atendre intentant salvar-li la vida després de l'atemptat mortal de Ramon Mercader.

Tot i morir a Barcelona, les seves cendres descansen a Mèxic, per haver-ho desitjat expressament d'aquesta manera.

Autoria: Josep Vall i Segura