Durant els anys 1920 es dedicà a gestionar l'herència familiar alhora que disposà d'una concessionària de la Ford.

A les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 fou escollit regidor de Barcelona per la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya i la Unió Socialista de Catalunya.

El gener de 1933 presidia el Casal Republicà Català de Sarrià, adherit a ERC.

A les eleccions municipals de gener de 1934 fou reelegit regidor de Barcelona.

Arran dels Fets del Sis d'Octubre de 1934 va ser reclòs al vaixell-presó Uruguay ancorat al port de Barcelona, juntament amb els regidors d'Esquerra a l'Ajuntament. Seria posat en llibertat el febrer de 1935.

Es casà amb Josepa Artigas i Font amb qui va tenir sis fills: Núria, Jordi, Montserrat, Albert, Roser i Francesc.

L'octubre de 1936, durant la Guerra Civil, continuà sent regidor d'ERC a Barcelona, amb la constitució dels nous ajuntaments segons el decret de la Generalitat que fixava la composició dels mateixos, amb la mateixa proporció i forces polítiques i sindicals que el Govern de la Generalitat: ERC, CNT, PSUC-UGT, POUM, ACR i Unió de Rabassaires.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França. El 8 de setembre de 1942 embarcà al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribà a Veracruz el 16 d'octubre.

A Ciutat de Mèxic fou gerent del restaurant Ambassadeurs, propietat de Dalmau Costa, fins la seva jubilació el 1963.

A partir d'aleshores passava mig any a Mèxic i l'altre mig a Catalunya.

Autoria: Josep Vall i Segura