Llista alfabètica
Llista alfabètica

Melcior Font i Marsà

Barcelona, 24 de desembre de 1902
Barcelona, 3 d'octubre de 1959

Fotografia de Melcior Font i Marsà

Poeta, periodista i dinamitzador cultural

Nascut a l'antic poble de Sant Andreu de Palomar. Fill de Manuel Font i Pigrau i Rosa Marsà i Borràs. El 1920 ingressà al Seminari de Barcelona. Té com a professors els capellans i escriptors Carles Cardó i Lluís Carreras. En sortir del seminari es dedicà a la tasca periodística, col·laborant en diverses capçaleres com Enllà, L’Andreuenc, La Publicitat, El Matí, La Nau, La Veu de Catalunyaon dirigeix la secció «Vida literària»— D’Ací i D’Allà, L’Almanac de les ArtsLa RevistaQuaderns de Poesia, Revista de Catalunya, L’Estel de Sant Andreu de PalomarCiutatImatges

Des de ben jove té inquietuds com a poeta, la seva veritable vocació artísticaPremiat en diversos Jocs Florals organitzats a arreu del país. El 1922 visita a la presó de Figueres al seu amic Ventura Gassol, de qui, anys més tard, esdevindrà secretari particular durant l’etapa d’aquest com a conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1926 essent redactor del diari La Publicitat  fa el seguiment de l’accident i de la mort de larquitecte Antoni Gaudí —és dels primers en assabentar-se que lhome vell atropellat per un tramvia és el reconegut arquitecte català. El 1927, publicà «Joan Creixells. Dades per una biografia», escriptorintel·lectual i amic seu, publicada a la Revista de Catalunya. Per encàrrec de la Biblioteca «Les ales esteses» i «A tot vent» tradueix diverses obres del francès al català així com prepara i supervisa vàries obres de literatura infantil per a lEditorial Joventut.

Entre 1927 i 1928 conviu a Encamp amb el poeta noucentista Joan Duch i Arqués, el qual patia una tuberculosi irreversible que se l’endurà el 1929. El 1928, és nomenat director de Jordi, setmanari infantil de curta durada que pretenia ser el contrapès al conservador Patufet. Aquest mateix any publicà per leditorial Barcino lassaig El teatre català anterior a Pitarra: Josep Robreño, Francesc Renart, Abdon Tarrades. L’any següent per encàrrec de leditorial Proa tradueix i adaptà per al públic infantil la novel·la Guillem Tell. Arran de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 realitzarà una sèrie de cartells de caire noucentista. El 1930, publicà per Políglota Les cinc Rondalles de Jesús Infant: glosa de motius del cançoner popular. I l’any següent, prologà el llibre pòstum de Joan Duch i Arqués Les hores gerdes, publicat per Publicacions de Vida Lleidatana. Estrenà al teatre Romea de Barcelona, el 1932, l’obra Drama en tres actes i sis quadres de Francesc Croisset, adaptada i traduïda per ell mateix. Dins dela col·lecció Quaderns Blaus publicà, el 1934, Josep Ma Sagarra, la primera biografia completa de l’escriptor i dramaturg català.

En el camp polític esdevindrà militant dEsquerra Republicana de Catalunya des dels seus inicis. El 1932 entrà a treballar com a funcionari a la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, esdevenint lagost de 1936 secretari personal del conseller Ventura Gassol. Arran dels Fets d’Octubre de 1934 serà cessat del càrrec per ordre del governador general de Catalunya. Després d’un laboriós procés judicial aconsegueix de nou ser readmès al cos de funcionaris de la Generalitat amb reconeixement de les pagues no rebudes durant el temps de suspensió del càrrec. Durant l’etapa de funcionari compaginarà aquesta feina amb encàrrecs editorials. En letapa de secretari particular de Ventura Gassol serà el seu home de confiança i realitzarà una gran tasca de suport en la dinàmica i desenvolupament de les polítiques culturals de la Generalitat republicana. En esclatar la Guerra Civil des de la Conselleria de Cultura promourà conjuntament amb el propi conseller i d’altres funcionaris i tècnics del govern català, amb un munt de dificultats, la salvaguarda del patrimoni artístic català. També, facilitarà  passaports per a persones de signe conservador i religiós per tal que puguin fugir vers l’exili. 

És aquest any d’inici de l’esclat revolucionari del juliol que publicà a Quaderns de poesia Nou poemes del Montseny, l’obra més coneguda i elogiada dell. També, per encàrrec dAntoni Rovira i Virgili, escriurà la biografia de Valentí Almirall.

El 23 d’octubre s’ha d’exiliar conjuntament amb Ventura Gassol per por de ser assassinats per membres de la FAI. Dies abans, en Miquel Joseph —membre de la Generalitat— i ell  se’n surten d’una emboscada que els podia dur a una mort segura gràcies a lajut dels mossos desquadra. Lluís Companys els organitzà el viatge en avió fins a París. la capital francesa hi romandrà durant la  resta de la guerra realitzant tasques de suport a l’activitat política de Ventura Gassol. Participarà com a tècnic en l’organització i muntatge de l’exposició «L’art català medieval», mostra organitzada conjuntament per la Generalitat de Catalunya i el Museu Jeu de Paume, celebrada el 1937 a París. Aquell mateix anys es casà amb Magda Martí i Travé, filla de Torredembarra. La parella no tindrà fills.

Amb l’ocupació nazi de París, el 1940, fuig amb el seu amic Jaume Miravitlles, allotjant-se en una masia prop de Saint Martin-le-Beau. Un cop alliberada la capital francesa, el 1944, tornà a París, des d’on realitzà tasques de suport als republicans catalans perseguits pel règim franquista. El 1945 esdevé membre de la Comissió Organitzadora del Centenari del naixement de Mossèn Cinto Verdaguer. Arran daquesta commemoració s’encarregà de ledició de la Miscel·lània Verdaguer. El 1947, col·laborà com articulista i poeta la Revista de Catalunya.

Durant els primers anys de l’exili realitzà una estada a Niça, on coneix i fa  amistat amb el productor i distribuïdor cinematogràfic francès Marcel Pagnol, qui l’endinsarà en el món del setè art. Poc temps després retornà a París on s'instal·là en un petit pis a Quai des Orfèvres. Entre 1944 i 1955 farà de secretari del músic i compositor Pau Casals i mantindrà fluïda correspondència amb Josep Tarradellas i Carles Riba. A finals de dècada fa de representant i distribuïdor a França de grans productores nord-americanes de cinema. També fa de guionista, assessor literari, traductor de companyies cinematogràfiques franceses i americanes. És en aquest període que farà amistat amb l’actor Yves Montand i lactriu Simone Signoret, veïns seus. Traballarà per lempresa cinematogràfica Unifrance. A la dècada de 1950 col·laborà en vàries pel·cules com «Journal d’un curé de campagne» de Robert Bresson, «Le salaire de la peur» d'Henri-Georges Clouzot, així com participà en varis projectes de l’actor, productor i realitzador francès Roger Leenhardt. El 1950 fundà a Madrid amb Juan Antonio Bardem, Luis García Barlanga i Ricard Muñoz Suay UNINCI, productora cinematogràfica amb la intenció de promoure el neorealisme cinematogràfic espanyol.

El setembre de 1959 és ingressat a l’Hospital Nord-americà de París per una insuficiència renal greu. Per insistència del propi malalt és traslladat en tren a Barcelona —el metge desaconsellà fer-ho en avió— acompanyat de la seva dona. A la ciutat comtal és acollit a casa de la família de l’arquitecte Jordi Bonet i Armengol, on mor a les poques setmanes, havent-se pogut acomiadar dels familiars  i dels seus amics l’escriptor Marià Manent i el poeta Tomàs Garcés. La seva vídua es dedicarà a recuperar la seva obra literària dispersa per tal de preservar-la.

Autoria: Pau Vinyes i Roig