Llista alfabètica
Llista alfabètica

Manuel Galés i Martínez

Valls, 12 de febrer de 1894
Mèxic DF, 23 de juny de 1962

Fotografia de Manuel Galés i Martínez

Mestre, advocat i polític

Fill únic del mestre Antoni Galés i Paloma i d'Isabel Martínez Uría. La mare morí en el part i anaren a viure a Valls, on el pare va conéixer una mestra de la vila, Mercè Castellà i Surigué, amb qui es casà en segones núpcies i va tenir dos fills: Angelina i Emili. Al poc temps la família va anar a viure a Tarragona.

Actiu militant catalanista des de ben jove, el 1912 participà a l'Assemblea de la Unió Catalanista celebrada a Tarragona. Mesos després fundà la Joventut Nacionalista de la Lliga, a Tarragona, esdevenint-ne el primer president.

Es titulà com a mestre i es llicencià en Dret a Barcelona. Exercí la docència a Galícia, a l'Escuela Nueva de Madrid i a l'Escola Normal de Tarragona. També exercí l'advocacia a Tarragona.

Es casà amb Montserrat Bertran i Vallès, amb qui va tenir cinc fills: Núria, Isabel i tres que moriren d'infants.

A partir de 1930 va dirigir, amb el seu germanastre Emili, Tarragona Federal. alhora que militava activament al Centre Federal de Tarragona.

El març de 1931 participà a la Conferència d'Esquerres Catalanes en la que es fundà Esquerra Republicana de Catalunya. Quan el Centre Federal de Tarragona decidí no adherir-se a Esquerra i fer-ho al Partido Republicano Radical Socialista de Marcel·lí Domingo, se'n separà i fundà el Centre d'Esquerra a Tarragona.

El maig de 1931 va ser elegit diputat, pel partit judicial de Valls, a la Diputació provisional de la Generalitat de Catalunya. I el 1932 fou elegit diputat d'Esquerra al Parlament per Tarragona, on fou membre de la Comissió d'Agricultura.

Fou alcalde de Llívia.

El 1936, a l'inici de la Guerra Civil, fou nomenat vocal del Consell de Defensa, posteriorment Comissari de Premsa de la Generalitat i, el juliol de 1937, director general d'Administració local.

L'agost de 1937 esdevingué un dels vuit membres del Directori d'Esquerra durant la Guerra.

Després de la Guerra Civil s'exilià a França on fou reclòs al camp de concentració de Vernet d'Arièja i en aconseguir sortir va instal·lar-se a la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller. El 14 d'abril de 1942 embarcà a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribà a Veracruz el 22 de maig.

Separat de la seva esposa que restà a Catalunya, inicià una relació amb Àngels Guansé i Salellas, que fou la seva parella durant tot l'exili mexicà.

A Mèxic DF fou gerent d'una de les residències dels «niños de Morelia» i va treballar a la Librería de Cristal i al Banco de la Propiedad. Va fer de professor i també de traductor d'anglès a l'ambaixada britànica de Mèxic DF.

El 1950 va rebre la nacionalitat mexicana.

Durant tot el seu exili mexicà continuà militant activament, esdevenint el president d'Esquerra a Mèxic del 1953 al 1955.

Va participar a la Conferència Nacional Catalana de 1953, fundà Veu Catalana i va col·laborar amb La Nostra Revista i Pont Blau.

Autoria: Josep Vall i Segura

Manuel Galés i Martínez

Bibliografia


Llibres

RIERA I LLORCA, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Curial, 1994.