Comerciant i obrer metal·lúrgic

Primers anys de vida

Fill de Josep Guerra i Sala i de Josepa Buscarons i Romanach, que tindran tres fills: Joan, Josep i Narcís. De ben petit la família es trasllada a Roses, on es dedicarà al comerç del peix.

Contrau matrimoni amb Maria Trull i Palau (Roses, 1880-?), amb qui tindrà un fill: Pere.

De ben jove inicia el seu compromís polític. El febrer de 1905, participa en el míting organitzat per la Unió Republicana a Roses, on el diari La Publicidad el qualifica de «jove propagandista» recalcant-ne el seu dot d'oratòria. El 14 de juliol de 1910 el Diario Oficial del Ministerio de Marina esmenta que fou elegit vocal d’Arts de la Deriva de la Junta Provincial de Girona de Navegació i Pesca.

Va ser escollit regidor per Roses en les eleccions del 5 de desembre de 1909. Fou regidor 5è durant tota la legislatura (del 4 de gener de 1910 a l’1 de gener de 1912 i de l’1 de gener de 1912 a l’1 de gener de 1914). Tanmateix, en la sessió de constitució del nou Ajuntament —segon bienni—, el 4 de gener de 1910, s'esmenta que no assisteix a les reunions plenàries de fa mesos, atès que s’absentà de la població i no se sap on resideix. En la sessió del plenari municipal  del 13 de gener de 1912, altra vegada, s'esmenta que fa prop d'un any que està absent de la població. Segons el Boletín Oficial de la Provincia de Gerona (24 d'octubre de 1911), se’l localitza exercint d’apuntador en una companyia de còmics a Osca. És de suposar que després del periple aragonès decideix traslladar-se a Barcelona. L’octubre de 1911 se li notifica que ha comparèixer davant de la justícia militar per suplantació de signatures i injúries al caporal de mar de la localitat de Roses. Desconeixem si finalment va anar a declarar per manca de documentació. El 1919 com a treballador de la fàbrica de motors Aceros San Martín, situada al Poblenou de Barcelona, promou la proposta d’indult envers l’obrer Villalonga, company de feina.

Dos dies després del cop d’estat de Miguel Primo de Rivera participa com a membre del jurat dels premis del Festival de l’Associació de la Premsa Diària en nom de l’Agrupació Sardanista de Barcelona, celebrat durant l’Exposició del Moble de Barcelona. En aquesta entitat sardanista coneixerà la segona dona, Concepció Romera i Rodríguez (1894-1985), fruit de la relació naixerà un fill: Josep (1926-2006). Al cap de dos anys de convivència abandonarà dona i fill. El juliol de 1930 és elegit president del Centre Català Republicà de les Carolines, aleshores adherit a Acció Catalana i més tard a Esquerra Republicana de Catalunya, agrupació política situada a les barriades de Santa Coloma de Gramenet del Grup Milans del Bosch, les Carolines i Estadella —actualment barri del Bon Pastor, de Barcelona. A inicis de setembre de 1930 s’inaugura el nou local del Centre Català Republicà de les Carolines amb la conferència «Catalanisme i obrerisme», a càrrec del metge i destacat dirigent d’Estat Català Josep Dencàs, amb qui Narcís Guerra mantindrà una estreta amistat. S’implica de ple en la dinàmica i problemàtica social de les cases barates de Milans del Bosch, recolzant iniciatives en contra dels desnonaments d’habitatges, facilitant que aquells inquilins que hagin ocupat sense autorització cases del Patronat Municipal de l’Habitatge se’ls regularitzi la situació i puguin ocupar l’habitacle de forma legal, demanant que els aturats i malalts no paguin el lloguer mensual fins que la seva situació millori...

Anys republicans

Participa en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit en el qual serà candidat per la circumscripció de Barcelona ciutat en les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, però no és elegit. Participarà activament en la campanya d’aquestes eleccions, sobretot en barriades obreres com la Prosperitat, les Roquetes, Sant Andreu de Palomar i la Sagrera així com al seu barri, les Carolines,  esdevenint un destacat orador i esperonant el vot dels obrers i sindicalistes, atès que el sindicat anarquista de la CNT cridava a l’abstenció. La seva presència com a candidat serà remarcada com metal·lúrgic, ja que en aquells moments la seva vinculació professional era amb la Maquinista Terrestre i Marítima. Tot i no anar a les llistes de les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 hi participarà com a ponent en els diversos mítings organitzats per la Coalició d’Esquerres Catalanes liderada per ERC.

Els darrers anys de la seva vida els viu al carrer de l’Est, 16, del barri barceloní del Raval. Es casa de nou amb Pura Monjonell amb qui no té fills. Arran d’una greu malaltia mor als cinquanta anys. La cerimònia del seu enterrament té un caràcter civil i és inhumat al cementiri de Montjuïc. Al cap de dos anys de la mort el seu cos és traslladat a una fosa comuna.

Autoria: Pau Vinyes i Roig