Es dedicà a la indústria de la fusta.

Es casà amb Irma Mottaux i Patard, amb qui tingueren un fill: Ramon, que també fou militant d'Esquerra, a Catalunya.

Presidí el Casal Catalanista d'Esquerra de Barcelona.

L'abril de 1936 fou elegit compromissari, per Barcelona-circumscripció, per a les eleccions a la presidència de la República espanyola.

Durant la Guerra Civil fou secretari d'Assistència Social de la Federació de Barcelona-ciutat d'Esquerra.

El juliol de 1938 fou nomenat conseller municipal de Barcelona.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià amb la seva família a França, instal·lant-se a Montpeller. El 17 de gener de 1942 embarcaren a Marsella al Gouverneur-Général-Chauzy rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribà a Veracruz el 2 de març.

A Mèxic DF es va dedicar al comerç.

Fou membre de la junta de l'Orfeó Català i del Patronat dels Jocs Florals de la Llengua Catalana. Formà part del Secretariat de la Confederació d'Organitzacions Catalanes d'Amèrica (1947), que presentà un memoràndum en defensa de la Cultura Catalana (1948), i fou vocal dels mantenidors dels Jocs Florals del 1949 celebrats a Montevideo. També fou corresponsal, a Mèxic, de La Nova Catalunya.

El 1947 va rebre la nacionalitat mexicana.

Autoria: Josep Vall i Segura