Llista alfabètica
Llista alfabètica

Esperança Martí i Panyella

Sant Joan Despí, 11 de desembre de 1884
Rio de Janeiro, 20 de juliol de 1972

Fotografia de Esperança Martí i Panyella

Primera regidora d'Esplugues de Llobregat

Filla de Josep Martí i Rius i d’Anna Panyella i Planas.

Casada amb Baldiri Roldan i Galtés (Esplugues de Llobregat, 1881), obrer del tèxtil cotoner, amb qui tingueren una filla: Àngela (Esplugues de Llobregat, 1910).

El 1931, amb l'adveniment de la República, començà a militar a l'Ateneu Català Republicà Federal, entitat adherida a Esquerra Republicana de Catalunya, de la llista del qual —en el número 5— formà part a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934.

El resultat de les eleccions fou:

Casal Català de Centre (CCC) 561 vots 42,79% (7 regidors).

Ateneu Català Republicà Federal (ACRF-ERC) 552 vots 42,10% (3 regidors).

Casal Català d'Esquerra Republicana (CCER) 198 vots 15,10% (0 regidors).

La llei electoral de l'època no era proporcional i atorgava la majoria absoluta de regidors a la força més votada. D'aquesta manera, malgrat que les dues forces d'esquerres van sumar molts més vots, Esplugues de Llobregat fou governada pel CCC, vinculat a la Lliga Catalana, que només havia tret 9 vots més que l'ACRF-ERC. Els regidors electes foren: CCC (7): Rossend Montaner i Roig (alcalde), Constantí Campamà i Fajardo, Josep Gelabert i Argemí, Alexandre Camps i Camps, Josep Carbonell i Perramon, Francesc Cusó i Carcereny i Joan Vives i Ribes; ACRF-ERC (3): Rafael Sebastià i Irla, Emili Valle i Llorens i Josep Climent i Sancho. 

Dos anys després, en el plenari celebrat el 23 de febrer de 1936, els regidors del CCC (Lliga Catalana) plegaren en bloc, en considerar que no tenien el suport de la població, arran de la contundent victòria del Front d’Esquerres en les eleccions legislatives del 16 de febrer, que posaren fi al Bienni negre.

L’Ajuntament es recomposà: ACRF-ERC (7): Rafael Sebastià i Irla, Emili Valle i Llorens, Josep Climent i Sancho, Eugeni Vilardell i Bonet, Esperança Martí i Panyella, Santiago Estruel i Lafita, Josep Campreciós i Galobart; CCER (3): Josep Oriol i Carbonès, Joan Pagès i Campreciós i Pere Mora i Roma.

D'aquesta manera Rafael Sebastià i Irla (ACRF-ERC) esdevingué nou alcalde i Esperança Martí, la primera dona de la història en esdevenir regidora de la ciutat.

Fruit de les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, les primeres en que les dones van poder votar, només cinc dones a tot Catalunya esdevingueren electes. A més d'Esperança Martí ho foren: Nativitat Yarza (alcaldessa de Bellprat), Fidela Renom (regidora de Sabadell), Justa Goicoechea (regidora de l'Hospitalet) i Consol Nogueras (regidora de Mataró).

Martí va formar part de la Comissió de Governació (i Cultura) i va ser presidenta de la Junta Local de Protecció de Menors i Repressió de la Mendicitat. Va ser regidora durant vuit mesos, fins que la reorganització municipal decretada per la Generalitat de Catalunya l’octubre de 1936, en plena Guerra Civil, designà una altra composició del plenari.

El 1952 el seu gendre Manuel Vendrell, tècnic en fotografia, va anar a treballar al Brasil i el 1956 hi marxava la seva villa Àngela i la neta Esperança. Finalment el 1961, Esperança Martí, ja vídua, feia les maletes per reunir-se amb la família, a Rio de Janeiro, on moriria sense haver tornat mai més a Catalunya.

El 10 de desembre de 2007 el ple de l’Ajuntament d'Esplugues de Llobregat proposà de donar el seu nom a un carrer, en reconeixement al fet d'haver estat una de les pioneres del municipalisme feminista de l'època republicana.

Autoria: Josep Vall i Segura