Llista alfabètica
Llista alfabètica

Josep Maria Massip i Izàbal

Sitges, 18 de novembre de 1904
Washington DC, 9 de maig de 1973

Fotografia de Josep Maria Massip i Izàbal

Periodista i polític

Els anys de joventut i de formació periodística (1904-1931)

Cal dir que la grafia familiar del primer cognom era Masip i que ell adoptà més endavant la forma Massip. Era fill de Josep Masip i Prats, d'una família procedent de Sant Magí de Brufaganya (Conca de Barberà), i de Salvadora Izàbal Ferrer, d'una família sitgetana.

Als setze anys emigrà a Cuba, on residí durant nou mesos, de desembre de 1920 a setembre de 1921. De retorn a Catalunya, visqué a Sitges i a Barcelona i començà a introduir-se en el món del periodisme. El 1929 es casà amb Carme Pons i Grau, amb qui tingueren un fill que morí en el part, el desembre de 1931.

Entre la seva activitat periodística anterior al període republicà, a més de les seves col·laboracions en premsa política sitgetana —Opinem...—, cal destacar la seva participació en diverses capçaleres publicades en català a Barcelona: La Nau, diari fundat per Antoni Rovira i Virgili el 1927, en el qual fou redactor; La Nova revista, publicació de cultura iniciada el 1927 i dirigida per Josep Maria Junoy, en la qual col·laborà el 1928; La Rambla (La Rambla de Catalunya en els mesos de suspensió governamental) setmanari catalanista i esportiu fundat el 1930 per Josep Sunyol i Garriga, en el qual fou director de la secció política; i La Ciutat, diari de curta durada —gener a febrer de 1931—, que el tingué com a director.

En l'àmbit polític, el 1930 va ser un dels signants del Manifest d'Intel·ligència Republicana, proposta de vertebració de les forces del catalanisme republicà d'esquerres que combatia a la Dictadura de Primo de Rivera, i que seria el precedent immediat de la Conferència d'Esquerres Catalanes que, el març de 1931, portaria a la constitució d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit al qual s'integrà.

Actuació durant el període republicà i primer tram de la Guerra Civil (1931-1937)

Ja en el període republicà, a més del seu treball a La Rambla, va ser durant anys corresponsal a Barcelona dels diaris madrilenys El Sol i Ahora. El 1932 s'incorporà a la junta directiva de l'Associació de Periodistes de Barcelona.

El mateix 1932 presidí l'Oficina de la Generalitat de Catalunya a Madrid. Des d'aquest lloc preparà uns dossiers de recopilació legislativa internacional, que serviren de suport a les tasques dels diputats catalans a les Corts constituents de la República. Com a resum d'aquest intens període parlamentari, publicà República, senyor Cambó! L'Estatut al Parlament i al carrer (1932), obra centrada en la tramitació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya a les Corts espanyoles i feta des de la immediatesa d'un reportatge periodístic.

Va ser membre del consell d'administració de la Compañía General de Tabacos de Filipinas. Mantingué la seva relació amb Sitges i assistí a diversos esdeveniments locals, sobretot en l'àmbit cultural.

A les eleccions municipals de gener de 1934, va ser candidat d'ERC dins la llista unitària de la Coalició d'Esquerres Catalanes liderada per Carles Pi i Sunyer a Barcelona. Aconseguida l'elecció, fou tinent d'alcalde de Governació. El març següent s'incorporà a la recent creada Junta de Museus de Barcelona.

El 1934 passà a dirigir La Humanitat, diari vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya. En el període de suspensió del diari, arran dels Fets d'Octubre de 1934, dirigí La Ciutat, que el substituí (novembre-desembre de 1934). Quan Esquerra impulsà la fundació d'un diari de la tarda i es creà Última Hora, passà a dirigir-lo també, de manera simultània a La Humanitat, que apareixia els matins. El seu paper al front de la premsa d'Esquerra, que tingué el seu punt àlgid entre 1934 i 1936, el convertí en una figura consolidada del periodisme català.

Participà en els Fets d'Octubre de 1934 i redactà la declaració llegida pel president Lluís Companys, en la seva proclamació de l'Estat Català. Per la seva implicació en aquests fets, estigué detingut dos mesos al vaixell-presó Uruguay i quedà apartat dels seus càrrecs polítics. L'abril de 1935, encara amb l'Ajuntament de Barcelona destituït, refusà l'oferiment de reincorporar-se al seu càrrec de regidor.

A les eleccions generals espanyoles de febrer de 1936, fou candidat d'ERC dins la llista unitària del Front d'Esquerres per Barcelona-ciutat, aconseguint-ne l'elecció. En el període de sessions anterior a la Guerra Civil, fou secretari de la minoria d'Esquerra, vocal de la Comissió de Peticions i suplent de la de Presidència. Al mateix temps, recuperà els seus càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona i a la Junta de Museus.

En el primer tram de la Guerra Civil tingué encara algunes activitats com a diputat, tot i que la seva activitat pública disminuí.

En el terreny personal, el 1935 deixà la seva esposa i inicià una relació de parella de fet amb Ramona Torrent i Jué, amb qui tindria tres fills: Marieta (Madrid, 1936 - Arlington, EUA, 1984), i Rosabel i Josep Maria «Joe», nascuts a Manila. La parella es casà a la dècada de 1950, als Estats Units —després de la defunció de la primera esposa— i a Catalunya el 1971 o 1972.

El periple internacional (1938-1973)

El 1938 marxà a París, on féu alguns treballs de corresponsal. Al cap d'uns mesos s'embarcà a Marsella rumb a Filipines, país amb el qual havia tingut ja relació, arran del seu càrrec a la Companyia de Tabacs. 

Establert a Manila el mateix 1938, els anys següents dirigí el diari escrit en castellà El Debate. Cal dir que, a banda del català i del castellà, dominava el francès, l'anglès i el tagalo. Amb tot, aquest no fou per a ell el refugi esperat, ja que li tocà patir l'extrema duresa de l'ocupació japonesa de Filipines, en el context de la Segona Guerra Mundial. El seu germà Joan, que també s'havia instal·lat a Filipines més tard, moriria en la salvatge matança que les tropes nipones van perpetrar al Consolat espanyol de Manila poc abans d'abandonar l'arxipèlag.

Acabada la guerra, assessorà el representant filipí a les Nacions Unides, Carlos P. Rómulo, en l'elaboració de l'anomenada Carta de Río, que reconeixia el dret de totes les nacions a tenir el seu propi sistema polític. Al mateix temps, emprengué el retorn a l'Estat espanyol.

Arribà a Barcelona el juny de 1946 en unes condicions econòmiques força precàries. D'altra banda, si bé no patí la la repressió que havien tingut altres personalitats durant els anys anteriors, la seva condició era molt insegura i incòmoda davant les autoritats franquistes. S'establí durant uns mesos a Madrid, on treballà en una agència publicitària. Poc després passà a treballar com a corresponsal a Londres i París pel Diario de Barcelona i l'ABC. 

El 1948 es traslladà als Estats Units, primer a Nova York i des del 1950 a Washington, on exercí durant més de vint anys com a corresponsal d'ambdós diaris, als quals hi afegí la revista Destino en la qual hi publicà, entre 1949 i 1972, trenta-vuit articles a la seva secció «Carta de Washington».

Va escriure Los Estados Unidos y su presidente (1952), llibre divulgatiu, dedicat a explicar l'organització política i social dels Estats Units; i Las Raíces (1953), escrit en col·laboració amb la seva segona esposa, Ramona Torrent, que reflecteix de manera novel·lada la situació d'uns catalans emigrats als Estats Units, obra que rebé un premi de l'ambaixada dels Estats Units a Madrid. Ramona Torrent, traduí de l'anglès al castellà (1954) l'obra de Carlos P. Rómulo Los Unidos.

Especialista en política internacional, el seu treball periodístic ha estat considerat brillant. Estigué present en grans esdeveniments, com l'enlairament del coet que anà per primer cop a la Lluna (1969) o el discurs de Pau Casals a les Nacions Unides (1973). El 1972 rebé el premi al millor corresponsal a l'estranger del Club Internacional de Prensa, de Madrid.

Apartat de la política activa, mantingué bona part dels seus posicionaments polítics, per bé que temperats a la realitat del moment. Asistí a alguna de les reunions convocades per José María de Areilza per cercar una sortida de la dictadura franquista per la via de la monarquia parlamentària, de la qual n'informava al president de la Generalitat de Catalunya a l'exili, Josep Tarradellas.

Mantingué la relació amb Sitges, on tingué una segona residència i col·laborà a El Eco de Sitges.

Va morir a Washington als 68 anys. Seguint la seva voluntat, les seves despulles van ser portades a Sitges, així com les de la seva dona i la filla gran.

Una part dels seus documents personals es troba dipositada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Autoria: Joan Palomas i Moncholí / Montserrat Esquerda i Bosch

Josep Maria Massip i Izàbal

Obra pròpia


Llibres

MASSIP, José Maria. Los Estados Unidos y su presidente. Barcelona: Ediciones Destino, 1952 [Ser o no ser biografías].
MASSIP, José Maria; MASSIP, Ramona. Las Raíces. Barcelona: Ediciones Destino, 1954 [Áncora y Delfín, 105].
MASSIP, Josep Maria. República, senyor Cambó! (L'Estatut al Parlament i al carrer). Barcelona: La Rambla, 1932 [Edicions La Rambla, 3].
Traduccions

RÓMULO, Carlos P.. Los Unidos. Traducció de: MASSIP I IZÀBAL, Josep Maria. Barcelona: Ediciones Destino, 1954.