Fill de Jaume Mateu i Sanfeliu i de Francisca Botines i Roma.

El 1923 es casà amb Maria Martorell i Ollé amb qui tingué tres fills: Santiago (1925), Jordi (1927) i Juli (1932).

De ben jove, als onze anys, començà a treballar com a manobre alhora que comença a estudiar a l'Escola Industrial fins aconseguir el títol de mestre d'obres.

A les eleccions municipals de gener de 1934 fou escollit regidor d'Esquerra a l'Hospitalet ocupant la regidoria de Foment.

En la jornada del Sis d'Octubre de 1934, al front d'un grup d'homes armats assaltà la Caserna de la Remunta, a l'Hospitalet. Fruit de la repressió desfermada després del fracàs de la proclamació de l'Estat Català, hagué de viure amagat a Vallmoll, fins el triomf del Front d'Esquerres a les eleccions legislatives del febrer de 1936.

Durant la Guerra Civil, el desembre de 1937, fou nomenat cap de la brigada de conservació d'edificis de la Generalitat.

El gener de 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França on fou internat al camp de concentració d'Argelers on passà deu mesos i patí disenteria. El desembre fou deportat a Pesenàs on va treballar a la verema i més tard va anar a Montpeller a treballar en la construcció del camp d'aviació.

El 8 de setembre de 1942 embarcà a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribà a Veracruz el 16 d'octubre.

A Mèxic primer va treballar a un cinema de Ciudad Juárez i més tard s'instal·là definitivament a Mèxic DF on treballaria de representant de l'empresa Vitauva, que comercialitzava most i sucs de poma.

Autoria: Josep Vall i Segura