Llista alfabètica
Llista alfabètica

Pere Mestres i Albet

Vilanova i la Geltrú, 22 d'agost de 1901
Vilanova i la Geltrú, 17 de desembre de 1975

Fotografia de Pere Mestres i Albet

Pèrit industrial i polític

Fill de Pere Mestres i Pastó i de Dorotea Albet i Borrell, una modesta família treballadora.

Ingressà a l'Escola Industrial de Vilanova, on realitzà els estudis de Peritatge Elèctric. El 1929 fou elegit president de l'Associació d'Alumnes Obrers d'aquesta institució. Treballà a la fàbrica Pirelli, on era tècnic, i simultàniament era professor de l'Escola Industrial.

Es casà amb Dolors Planas i Masdeu (Vilanova i la Geltrú, 1902-1975), amb qui tingueren una filla: Teresa (Vilanova i la Geltrú, 1926).

Milità a la Joventut del Centre Democràtic Federalista, entitat que el 1931 es va adherir a la Conferència d'Esquerres Catalanes, en què es fundà Esquerra Republicana de Catalunya. Fou president de la Federació comarcal d'Esquerra del Penedès i el juny de 1933, en el 2n Congrés Nacional d'Esquerra, fou elegit membre del Comitè Executiu.

El novembre de 1932 fou elegit diputat d'Esquerra al Parlament de Catalunya per la circumscripció de Barcelona, i el gener de 1933 dirigia la majoria parlamentària d'Esquerra. Del 1933 al 1936 formà part, succesivament, primer del govern Macià com a conseller de Governació, i després de diferents governs Companys com a conseller d'Obres Públiques i Assistència Social.

Arran dels Fets del Sis d'Octubre fou detingut al costat dels altres consellers i del president Companys i reclòs al vaixell-presó Uruguay ancorat al port de Barcelona.

Després del judici, a partir de juny de 1935, fou empresonat al penal de Cartagena juntament amb els consellers Ventura Gassol, Martí Esteve i Martí Barrera.

Amb la victòria del Front d'Esquerres, a les eleccions legislatives del febrer de 1936, retornà a la Conselleria d'Obres Públiques, tota vegada que havia obtingut un escó a les Corts republicanes per la província de Barcelona.

Durant la Guerra Civil, marxà en una missió oficiosa a França, per indicació del president Companys, i aprofità per romandre-hi. Des d'allà s'embarcà amb la seva família en direcció a Amèrica.

A l'exili portà una vida deslligada de la política, treballant principalment com a pèrit industrial. A Mèxic assajà l'aplicació de la canya de sucre per a la indústria paperera, que desenvolupà posteriorment a Argentina, a Cuba -on fou director tècnic de la Papelera Damují, més tard nacionalitzada pel règim castrista amb el nom de Consolidado Papelero- i al Perú, país a la capital del qual, Lima, s'instal·là finalment, on fou gerent de la Compañía Celulósica y Papelera del Norte.

A l'Argentina col·laborà en el manteniment d'Unitat Vilanovina, que organitzà Josep Ferrer i Aymar per tal de donar suport als vilanovins que estaven en situació de penúria a l'exili.

Els darrers anys de la seva vida retornà a Catalunya, instal·lant-se a la seva ciutat natal.

Autoria: Josep Vall i Segura

Pere Mestres i Albet

Bibliografia


Llibres

BONAMUSA I GASPA, Francesc (dir.). Generalitat de Catalunya. Obra de Govern, 1931-1939. Vol. I. Barcelona: Departament de la Presidència (Generalitat de Catalunya), 2006 [Referents, núm. 1].
PUIG ROVIRA, Francesc Xavier. Vilanova i la Geltrú: dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003.