Escriptora

El 1917 va ingressar a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, entitat fundada el 1909 i en aquells moments dirigida per Francesca Bonnemaison, on estudià comerç, comptabilitat i anglès durant uns sis o set anys. Més tard, el 1933, va estudiar el batxillerat a l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Va ésser una dona molt participativa en el món de la política. El 1930 va formar part del comitè femení que va organitzar la recollida de signatures per demanar l'indult dels presos del Complot de Garraf. A més, el mateix any, a instàncies d'Anna Maria Martínez-Sagi, va ser escollida secretària del Club Femení i d'Esports i, uns quants anys més tard, el novembre de 1937 fou vocal del Comitè Executiu de la Unió de Dones de Catalunya.

El 1932 s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya i formà part de les JEREC. El maig d'aquest mateix any va signar les Bases per a la Constitució d'un Front Únic Femení Esquerrista, i va formar part del Comitè Central amb el càrrec de vicepresidenta segona. Durant la campanya de les eleccions del novembre de 1933, va participar com a oradora en catorze mítings, essent el més important el míting electoral femení organitzat per la Secció Femenina d'Esquerra el 13 d'octubre al Colisseu Pompeia de Barcelona. El 13 de gener de 1934 va signar "Un manifest a les dones catalanes", en el qual les dones d'Esquerra, del Partit Radical Federal Democràtic, d'ACR, d'USC i del Partit Republicà Radical Socialista Català feien una crida a totes les ciutadanes catalanes perquè es pronunciessin a favor de l'opció republicana i en contra de les opcions de dretes i monàrquiques. El 1936 va ingressar a Estat Català en el moment d'ésser refundat, organització de la qual va ser elegida membre del Comitè Central el 1938.

La seva aparició pública en el camp de les lletres va ser el 1926, amb la col·laboració a la revista La Dona Catalana. En aquest inici de la seva carrera periodística es manifesten, d'una banda, l'interès per la dona i pel feminisme i, de l'altra, la necessitat mateixa d'escriure. Va ser redactora, també, de les publicacions La Dona Catalana, Companya, La Nau (1930), La Rambla (1931), Diari de Catalunya -òrgan d'Estat Català- (1936) i Diari de Barcelona.

El 1937 entrà a la secretaria de la Institució de les Lletres Catalanes, com també marxà al Front d'Aragó a fer el primer lliurament de les biblioteques del front organitzades per aquesta mateixa entitat. També, amb altres escriptors, fundà el Grup Sindical d'Escriptors Catalans del Sidicat d'Arts Gràfiques de la CNT.

Col·laborà en diverses revistes de l'exili: Lletres (Mèxic), Catalunya (Buenos Aires)... Durant la seva carrera com a escriptora va rebre diferents premis: va guanyar la Copa Artística, el Premi de Prosa als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Màxic el 1942; el 1973 el Premi de narració de Cassà de la Selva, pel conte La finestra de gel; i el Premi Josep Maria Folch i Torres per la novel·la El meravellós viatge de Nico Hueguetl a través de Mèxic; i el 1978, el Premi Recull per la narració Conversa ran del mur gris.

És autora d'obres literàries en els gèneres de novel·la (Joana Mas, La peixera, Res no és veritat, Alícia, Aquest serà el principi), narrativa (Via de l'Est, El país de les fonts, El llibre d'Eli), literatura infantil (El meravellós viatge de Nico Huegetl a través de Mèxic, El nen blanc i el nen negre, A Becerola fan ballades) i assaig (La revolució moral, El 6 d'octubre i el 19 de Juliol, Crònica de la vida d'Agustí Bartra, L'obra de Bartra).

El 23 de gener de 1939 sortí de Barcelona amb la seva família per exiliar-se. Aquest mateix any va conèixer l'escriptor Agustí Bartra, amb qui va tenir dos fills i amb qui visqué fins a la mort d'aquest. Residí a França, a la República Dominicana, a Mèxic -on fou redactora de la revista Lletres i col·laboradora d'El Poble Català i Gaseta de les Lletres- i als Estats Units, fins que tornà a Catalunya el 1970. El 1971 es va instal·lar finalment a Terrassa on va morir.

Autoria: Dolors Ivern i Salvà