Llista alfabètica
Llista alfabètica

Enric Pérez i Farràs

Lleida, 29 d'agost de 1885
Cuautla, 10 d'agost de 1949

Fotografia de Enric Pérez i Farràs

Militar

Fill d'un coronel d'infanteria liberal d'origen castellà, company de conspiracions del general Prim. La família materna era igualadina.

Estudià el batxillerat a l'Institut de Lleida amb la jove generació republicana dels Torres, Perenya... Féu els estudis militars a Guadalajara, Toledo i Segòvia, llicenciant-se el 1905 com a enginyer primer tinent.

Destinat onze anys a la campanya africana, durant els quals es produí la seva evolució cap el catalanisme arran de l'abandonament de l'exèrcit per part de Francesc Macià -vell amic de la seva família-, pels Fets del Cu-Cut!

A partir de 1916 fou destinat a Lleida, Barcelona, Pontevedra -on conegué la seva esposa, una destacada violinista, amb qui tingueren una filla- i Mataró. Seguí il·lusionat les activitats de Macià a l'estranger fins al punt que assabentat del Complot de Prats de Molló creuà la frontera per unir-s'hi, però arribà quan la insurrecció ja havia estat avortada.

El 1931 amb la proclamació de la República i l'establiment de la Generalitat de Catalunya, el president Macià el nomenà cap del nou cos policial dels Mossos d'Esquadra.

El Sis d'Octubre de 1934, a les ordres del president Companys, defensà el Palau de la Generalitat enfront el general Batet. Fou condemnat a mort, però gràcies a la pressió internacional, la pena li fou commutada per la presó que complí a Pamplona i Cartagena.

El 1936 amb la victòria del Front d'Esquerres es reintegrà à al capdavant dels Mossos d'Esquadra. L'abril fou elegit compromissari d'Esquerra, per la província de Barcelona, per a les eleccions a la presidència de la República espanyola.

El 18 de juliol de 1936 contribuí a sufocar a Barcelona el cop d'estat del general Franco, dirigint la presa de l'edifici de la Capitania General de Catalunya. Durant la Guerra Civil fou destinat al front d'Aragó com assessor de la Columna Durruti que acabà abandonant per discrepàncies amb els líders anarquistes. Posteriorment fou nomenat comandant militar de Tarragona i més tard comandant militar de Girona.

El 1939 s'exilià a França, instal·lant-se a Tolosa de Llenguadoc, Côte-Pavée i Grenade-sur-Garonne. El 14 d'abril de 1942 embarcà a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribà a Veracruz el 22 de maig.

A Mèxic col·laborà a Quaderns de l'Exili, amb articles sobre temes militars. Des de Full Català, revista editada per joves universitaris que havien estat oficials a la guerra, llançà la proposta d'organitzar una unitat catalana per combatre a les files aliades a la Segona Guerra Mundial.

A Mèxic es guanyà la vida primer a la secció tècnica d'Industrias Mecánicas Manuel Suárez, a San Pedro de los Pinos, i després en el despatx dels germans Josep i Jeroni Bertran Cusiné a Mèxic DF.

Autoria: Josep Vall i Segura