Fill de Salvador Perramon i Carrió i de Maria Playà i Puig, fou el gran dels cinc fills del matrimoni.

Estudià etnologia (1925), peritatge mercantil (1927) i es llicencià en administració pública.

Es casà amb Ignàsia Mora i Puigcercós, amb qui tingueren tres fills: Llorenç (1921), Roser (1923) i Josep (1926).

Va ser numerari de l'Acadèmia de Belles Lletres Catalanes dirigida pel pare Josep Pastoret.

Col·laborador al diari El Dia i membre destacat d'Acció Catalana, el 14 d'abril de 1931 formà part de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa.

El juny de 1931 fou el promotor de l'acte de la primera commemoració de les Bases de Manresa.

Es traslladà a Barcelona, on fou cap de negocis de primera classe a la Generalitat de Catalunya. El 1934 era secretari personal de Marià Hervàs i comissari d'Ordre Públic.

Durant el 1933 col·laborà com a redactor del setmanari d'Esquerra Republicana de Catalunya, Mall.

Arran dels Fets del Sis d'Octubre fou detingut i empresonat vint-i-dos dies al vaixell-presó Uruguay ancorat al port de Barcelona.

Durant la Guerra Civil exercí diversos càrrecs: secretari general del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes de Catalunya, professor d'intendència de l'Escola Militar de Catalunya, director de la Institució de Protecció de la Infància de Barcelona, cap de personal de la Direcció General d'Assistència Social de la Generalitat, i cap dels Serveis Generals del Departament de Defensa. Com a conseqüència d'un bombardeig a Manresa va perdre el seu pare i una neboda.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França passant el 5 de febrer pel coll de Lli. Fou internat al camp de concentració d'Argelers. El 13 de juliol embarcà a Bordeus, amb el seu fill Llorenç, a bord del Mexique arribant el 27 de juliol a Veracruz.

S'establí a Mèxic DF on creà l'empresa Mexico Comercial, de representació, importació i exportació.

El 1940 va rebre la nacionalitat mexicana.

Membre de l'Orfeó Català, el 1942 formà part de la Comissió Organitzadora dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Mèxic DF.

El 1944 fou un dels signants, com a secretari de la Comunitat Catalana de Mèxic, de la renovació a l'exili de Galeusca, l'acord entre les forces catalanes, basques i gallegues.

El març del 1945, el Tribunal especial para la Represión de la Masoneria y el Comunismo li va incoar expedient per haver pertangut a la Lògia maçònica Themis i a la Gran Lògia Espanyola. En haver-se exiliat a Mèxic a la fi de la guerra, el seu cas quedà «archivado por rebeldia».

Autoria: Josep Vall i Segura