Josep Quero i Molares
Barcelona,
18 de març de 1905
Sant Pere de Ribes,
12 d'octubre de 1987
Jurista i polític
Llicenciat en Dret el 1927 a Barcelona, i amb una vastíssima formació com a jurista que completà amb sengles estades a Roma, Berlin i la Haia, fou catedràtic de Dret internacional a les universitats de Barcelona i de Sevilla. També fou professor de problemes socials contemporanis a l'Escola d'Estudis Socials. El 1936 fou rector accidental de la Universitat de Barcelona. Esclatada la Guerra Civil, va patir la depuració de la Universidad de Sevilla on fou sancionat i per tant apartat del magisteri docent per part del règim franquista. Col·laborà a diverses revistes jurídiques com La Ley i Ius de Buenos Aires i Revista de la Facultad de Derecho de Mèxic. I també a revistes culturals com Cuadernos de Cultura Iberoamericana de San José, a Costa Rica, Revista Interamericana de Bibliografía, Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials de Perpinyà, i La Nostra Revista de Mèxic, i s'especialitzà, entre d'altres qüestions, en temes de justícia internacional.
El 1932 fou nomenat secretari tècnic de la Comissió Jurídica Assessora del Govern de la Generalitat. Un any més tard era nomenat vocal suplent de la Comissió Mixta de la Generalitat per a l'establiment de l'Estatut d'autonomia. El maig de 1936 participà en les deliberacions del 1r Congrés Jurídic Català celebrat a Barcelona. El juliol fou nomenat membre de la Comissió Mixta de Traspassos entre la Generalitat i el Govern de la República. I a l'agost, amb l'esclat de la Guerra Civil, fou nomenat conseller de Justícia al nou gabinet català. El 1938 seria designat sots-secretari d'Afers Estrangers de la República.
El 1939 s'exilià a París on visqué fins al 1953. Aleshores es traslladà a Washington fins el 1968, quan s'instal·là a Suïssa. A Ginebra fou cap del Servei de Traduccions de l'Organització Mundial de la Salut, i dins d'aquest organisme s'incorporà a l'Oficina Sanitària Panamericana.
Fou assesor de l'Office Français de Protections des Refugies et Apatrides (OFPRA). Formà part de la Unión de Profesores Universitarios Españoles, adscrita a l'Ateneo Español de México. Participà activament en diferents congressos de juristes demòcrates celebrats a diferents ciutats europees entre 1946 i 1950, i en la conformació d'una federació espanyola permanent dins el marc de l'Association Internationale de Juristes Démocrates. Redactà un dictamen anònim que qüestionava l'elecció de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat a l'exili.
El 1978 retornà a Catalunya.
Autoria: Gemma Rubí i Casals
Josep Quero i Molares
Obra pròpia
Llibres
Quero i Molares, Josep. El principio de autonomía de la voluntad en Derecho Internacional Privado. 1930.
Quero i Molares, Josep. La Universitat de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura., 1936.
Quero i Molares, Josep. La política de no-intervención. Barcelona: Instituto de estudios internacionales y de Derecho comparado, 1937?.
Quero i Molares, Josep. El bombardeig de ciutats obertes. 1938.
Quero i Molares, Josep. El bombardeo de ciudades abiertas. Madrid?: Ediciones españolas. Susecretaría de propaganda, 1938.
Quero i Molares, Josep. Estatuto jurídico de los refugiados españoles. 1945.
Quero i Molares, Josep. Institucions del dret català que millor caracteritzen l'organització social de Catalunya. 1946?.