Metge i polític

Nascut a Reus al sí d’una família molt modesta, als cinc anys la família es trasllada a viure a Tarragona i als catorze anys, arrel de la mort del seu pare, es trasllada a Barcelona.

Estudia medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1915. El 1928 es trasllada a viure a Paris per a especialitzar-se en malalties pulmonars i cardíaques i en particular com a tisiòleg. Treballa a l’Hôpital de la Charité et Ténon de Paris i esdevé deixeble dels professors Emile Sergent i Camille Lian. Durant aquesta època també passa llargues temporades a Suècia on es familiaritza amb el sistema de seguretat social d’aquest país capdavanter i visita nombrosos centres antituberculosos del nord i centre d’Europa.

Amic i metge de Lluís Companys, el 1931 s'adhereix a Esquerra Republicana de Catalunya i el 1932 esdevé diputat al Parlament de Catalunya per a la ciutat de Barcelona. Al Parlament de Catalunya participa activament a les Comissions de Sanitat, Pressupostos i Justícia. A Esquerra és afí ideològicament a la línia més nacionalista, d'acord amb les seves conviccions independentistes. Era pròxim a Martí Barrera i Francesc Viadiu, entre d'altres.

El 1932 funda i dirigeix el sanatori de Puig d’Olena, al municipi de Sant Quirze de Safaja, que acull malalts de tuberculosis entre els quals el poeta Màrius Torres, fill del seu amic el doctor Humbert Torres, dirigent d'Esquerra i, com ell, diputat del Parlament de Catalunya. A l’acte d’inauguració del sanatori hi assisteixen el president Francesc Macià i l’il·lustre professor Emile Sergent.

Per decret de 27 de setembre de 1934 del Conseller d’Obres Públiques i Assistència Social i Sanitària, Pere Mestres, és nomenat representant de la Generalitat de Catalunya a la Junta Administrativa de l’Hospital Clínic de Barcelona. Arrel dels Fets d’Octubre de 1934, és substituït en aquest càrrec per un militar espanyol del desembre del mateix any fins al març de 1936, data en que el recupera fins al 26 d’agost de 1936, data en que la Junta Administrativa queda dissolta per decret de la Presidència de la Generalitat.

En aquest càrrec es preocupa pel finançament de l’hospital i per les condicions de treball i de remuneracions del personal hospitalari d’acord amb les seves sensibilitats socials ja que considera que per a ésser eficient el personal ha de guanyar un sou d’acord amb les responsabilitats que assumeix. També recolza, en qualitat de representant de la Generalitat, la proposta del doctor Bastos que les reunions es facin en català i que les actes de la Junta Administrativa es redactin també en aquesta llengua, proposta que és adoptada per unanimitat.

Arrel de l’esclat de la Guerra Civil, la Generalitat li encomana d’organitzar l’Hospital Clínic en Hospital de guerra. En aquesta tasca organitza el Servei d’urgències per a que funcioni les 24 hores del dia (les urgències hospitalàries s’havien prèviament obert el gener del 1936), crea el primer centre de transfusió sanguinia en col·laboració amb els doctors Duran i Jordà que van idear un sistema de refrigeració, emmagatzament i transport de la sang per a subministrar els hospitals de campanya al front. Al servei d’urgències hi posa un equip de metges (entre els quals el doctor Broggi) destinats a poder fer les intervencions quirúrgiques immediates dels ferits.

Al maig de 1936, a iniciativa del doctor Corachan, conseller de Sanitat i Assistència Social presideix una comissió del Parlament de Catalunya per tal de redactar un projecte de llei d’Assistència Social, aprofitant els seus coneixements sobre el sistema de seguretat social suec. La primavera de 1936 és nomenat també cap dels Serveis d’Assistència Antituberculosa. El novembre de 1937 és designat com un dels membres del Consell Administratiu de l’Hospital Clínic.

A l’inici de la Guerra Civil, Lluís Companys li encomana de buscar i traslladar el seu fill esquizofrènic a un sanatori a França.

El 23 de desembre de 1938 marxa a la Catalunya Nord (a Oceja, Cerdanya) on ja s’hi havien refugiat prèviament la seva esposa i els seus fills. Posteriorment acull a Oceja, a casa seva, la família Torres.

A l’abril de 1943, torna a l’Estat Espanyol clandestinament i s’amaga, fins al final de la Segona Guerra Mundial, al Mas Blanc, al municipi de Centelles, prop del Sanatori de Puig d’Olena, per tal d'ocupar-se'n de la seva direcció.

El 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, s’entrega a les autoritats franquistes i el tribunal de depuracions el condemna el 1947 a ser desterrat fora de Catalunya al considerar-lo com un element perillós i el confina a Alacant on exerceix de metge fins al 1962, quan torna definitivament a Barcelona per motius de salut, morint d’una angina de pit el 8 de maig de 1965.

Autoria: Ignasi Fortuny i Ribas

Galeria de Metges Catalans
Espai web dedicat a Francesc Ribas i Soberano
http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=HEF