Fill de Marià Roca i Ciurana i de Maria Munté i Cabré, va nèixer a la mateixa casa del Raval de Robuster on havia nascut el pintor Marià Fortuny.

La seva família tenia una fleca a Reus, però per dificultats econòmiques la deixaren i es traslladaren a Sabadell, on el pare va fer de manobre fins que en trencar-se una cama en un accident laboral, en caure d'una bastida, la família va retornar a Reus.

A Reus fou alumne de l'escola dirigida pel dirigent anarquista Joan Montseny "Frederic Urales", pare de Frederica Montseny.

Als 9 anys va entrar com a aprenent a una impremta a Tarragona i després a Reus.

El 1898 fou fundador i més tard president de la Societat Tipogràfica de Reus, el sindicat d'impressors.

Militant del Foment Republicà Nacionalista de Reus, des de la seva fundació el 1906, en seria director del seu portaveu, Foment, fins la seva fi el 1939. Per aquest fet, el seu propi taller es digué Impremta Foment.

El 1924 fou empresonat acusat de repartir fulls volants contra la dictadura de Primo de Rivera, tal i com ho explica a l'opuscle Cinc setmanes al Castell de Pilats (1925). Finalment la causa fou sobreseguda.

Arran dels Fets del Sis d'Octubre de 1934 fou reclòs al vaixell-presó Manuel Arnús ancorat al port de Tarragona.

El 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França, amb la seva dona i la seva germana Joaquima. Aconseguí evitar els camps de concentració gràcies a tenir una filla vivint a Aix de Provença. La seva germana, però, fou internada al camp de concentració d'Argelers. Quan aconseguiren reunir-se de nou s'instal·laren a redòs de la Residència dels Intel·lectuals Catalans de Montpeller, aconseguint treballar a una impremta de Seta.

El 14 d'abril de 1942 embarcaren a Marsella al Maréchal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala a Orà. I des de Casablanca a bord del Nyassa arribaren a Veracruz el 22 de maig.

A Mèxic DF exercí la seva professió a l'impremta propietat d'Avel·lí Artís.

El 1953 fou uns dels organitzadors de la Conferència Nacional Catalana celebrada a Mèxic DF.

Fou membre de la Junta de l'Orfeó Català i redactor de la revista Xaloc.

Ja vidu, el 1963 visità per primer cop Catalunya des de la fi de la Guerra Civil. A l'aeroport de Barajas la policia li va treure la seva fitxa de "rojo separatista" i li va fer saber que a Reus hauria de presentar-se a les autoritats. Malgrat aquests mals auguris, a Reus fou rebut calurosament pels seus amics i companys de militància.

El 1979 es publicà, pòstumament, el seu llibre Records de la meva vida.

Autoria: Josep Vall i Segura