Mestre i polític

La seva afinitat a la cultura política del republicanisme li vingué ja des de ben jove dins l’àmbit familiar, ja que fou nebot del diputat, periodista i director del diari La Publicidad Eusebi Corominas. També, des dels seus anys de formació, un dels seus referents fou el republicà federal Francesc Pi i Margall, de qui va agafar la llibertat i el laïcisme com a dos dels seus grans referents. Es va casà amb la senyora Medarde i tingué un fill anomenat Jaume. Es llicencià en Magisteri per l’Escola Normal de Girona i en Dret per la Universitat de Barcelona i cursà també estudis de medicina, tot i que no els va finalitzar.

Durant la dictadura de Primo de Rivera va estar empresonat per catalanista. Entre d’altres càrrecs a nivell local, va ser director de l’Acadèmia Palafrugellense, president de la delegació de Palafrugell de l’Associació Protectora de l’Ensenyansa Catalana des del 1923 i del Centre Fraternal de Palafrugell, entitat adherida a Esquerra Republicana de Catalunya. Després de les eleccions municipals del 14 d’abril del 1931, i amb l’arribada de la República, entre aquell mateix any i fins a la seva mort, el 1934, va ser alcalde de la seva vila natal. Des d’aquest càrrec, va haver de fer front a diverses qüestions importants, com la crisi de la indústria de taps de suro, que havia afectat a l’Empordà, la Selva i el Maresme durant aquells anys. Després de celebrar una assamblea a Palafrugell el novembre del 1931, Josep Sagrera va passar a formar part de la comissió per a estudiar la crisi amb un comitè permanent per a gestionar, d’acord amb els diputats, les seves possibles solucions.

El gener del 1932, a la sala de sessions de l’Ajuntament, va quedar constituïda la Unió Republicana d’Esquerres, de la qual Sagrera en fou escollit president. Per unanimitat, es va acordar l’adhesió al Comité comarcal del Partit Republicà Federal del Baix Empordà i als actes pro Estatut que es van produir a Barcelona. El 1933, en les eleccions legislatives espanyoles del novembre, fou també escollit diputat al Congrés per la circumscripció de Girona per l'Esquerra Republicana de Catalunya.

Desgraciadament, va morir a principis de gener del 1934 amb 52 anys, un mes després que el president Francesc Macià i només dos mesos després de la seva elecció com a diputat . El 1936, coincidint amb la reobertura del Bloc Obrer i Camperol, del Sindicat de Ramaders i Arrendataris de la Terra, del Sindicat Únic d’Oficis Varis i l’Ateneu de Cultura Racionalista de Palafrugell -clausurats després dels fets d’octubre del 1934-, una manifestació sortida del Centre Republicà d’Esquerra va acudir al cementiri en record del líder dels republicans de la vila, Josep Sagrera. Actualment, uns premis escolars d’investigació i recerca sobre temes locals, convocats per l’Ajuntament de Palafrugell, porten el seu nom i recorden la seva memòria.

Autoria: Josep Sancho i Sancho