Sindicalista i polític

Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius del sindicat agrari Unió de Rabassaires, fundat el 1922 pels republicans d'esquerra. Fou escollit vicepresident del comitè central de la Unió a partir de 1924 en representació de la comarca del Bages i a partir de 1926 passà a ser-ne el tresorer. Fins al 1936 es va mantenir en la junta del sindicat rabassaire com a representant del Bages, fins que al juny d'aquest any, en una assemblea de delegats rabassaires d'aquesta comarca, s'acordà retirar-li la confiança. El 1931 fou un dels comissionats del sindicat per signar l'anomenat Pacte de la Generalitat, juntament amb representants de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. A banda de la seva activitat en la Unió de Rabassaires, durant els anys vint fou el president del Sindicat Agrícola de Sant Vicenç de Castellet.

El 1932 fou escollit per les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya diputat al Parlament per la circumscripció de Barcelona-província. Com a parlamentari va formar part de la comissió especial per estudiar la Llei de Contractes de Conreu que presentà el Conseller de Justícia i Dret el 1933.

En l'àmbit de la política local, va destacar com a dirigent republicà a Sant Vicenç de Castellet ja des dels anys deu, i va arribar a ser-ne tinent d'alcalde en la primera legislatura municipal de la República.

Acabada la Guerra Civil es va exiliar a França.

Autoria: Santiago Izquierdo i Ballester

Llibres

---

POMÉS I VIVES, Jordi. La Unió de Rabassaires: Lluís Companys i el republicanisme, el cooperativisme i el sindicalisme pagès a la Catalunya dels anys vint. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000.