Secretari i polític

Des de ben petit va destacar per ser un bon estudiant. Nascut a Torroja del Priorat, va cursar el batxillerat a l'Institut de Reus. Posteriorment, va cursar la carrera de Mestre Nacional, estudis que va canviar pels de dret. A principis del 1930 va acabar la carrera d'advocat a la Universitat de Barcelona. No obstant això, va començar a treballar de mestre d'escola el mes d'abril d'aquell mateix any. Uns mesos més tard, al juliol, completava els seus estudis amb una beca per a l'assistència a cursos de l'Escola d'Estiu que li va atorgar l'Associació Provincial de Mestres de la província de Tarragona.

Amb aquest formació, la seva carrera professional continuà molt activa. Durant el règim republicà va treballar en diverses institucions, sobretot com a secretari de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Reus, després d'agafar una excedència voluntària com a docent. A la Cambra fou també el director el 1931 del Boletín de la Cámara Oficial de Comercio e Industria de Reus. El 1932, fou secretari del Sindicat d'Exportadors de Vi i del d'Olis d'Oliva de l'Urgell i el Camp de Tarragona. De forma paral·lela, va estar també vinculat a la premsa de les seves comarques. Fou col·laborador de Foment o Estudis. Revista de l'Associació Cultural. El gener del 1933 va ser escollit president de la Junta de l'Associació de la Premsa Reusenca, i posteriorment reelegit el 1935.

Políticament, amb idees liberals i nacionalistes, amb l'arribada de la República es va vincular al Foment Nacionalista Republicà de Reus —entitat que s'adherí a l'Esquerra— arribant a ocupar-ne la presidència. Durant aquells anys, al costat de la seva activitat professional, fou un home políticament actiu. Va participar en la campanya per a les eleccions catalanes del 1932, i en els accions propagandístics per a l'Estatut d'Autonomia. Això no obstant, tot i presentar-se a les eleccions al Congrés dels Diputats del 1933, nou fou fins a les de febrer del 1936 quan Joan Sentís va aconseguir l'escó al Congrés amb l'Esquerra per la Província de Tarragona dins la candidatura del Front d'Esquerres, amb un total de 92.741 vots, ocupant el cinquè lloc de la llista, amb d'altres diputats, com Manuel Gales o Francesc Farreres.

Aquell mateix any, quatre mesos mes tard, va participar a les Corts en el debat sobre els preus dels materials d'obra, tot criticant els interessos dels homes de la Lliga. Com a diputat, va ocupar diversos càrrecs: fou vocal titular de la Comissió d'Indústria i suplent de Suplicatoris. Més tard, el 1937, va ser també titular de la comissió d'Incompatibilitats i suplent de la de Govern Interior, Pressupostos i Agricultura.
Un cop esclatà la guerra, a finals del mateix juliol del 1936, Joan Sentís, sent diputat, s'havia incorporat com a milicià en la primera columna que va sortir a Tarragona per combatre al front de l'Aragó, organitzada pel comissari de la Generalitat Lluís Mestres. Va retornar per a treballar a la Conselleria d'Agricultura del govern català. El setembre de 1936 formà part del Socors Roig Internacional de Reus i fou escollit delegat inspector general d'Importació i Exportació del Govern de la República.

Mentre treballava de secretari a la Cambra de Comerç, va morir als 37 anys d'una greu malaltia el 13 de desembre de 1937 a Reus, ciutat on fou enterrat. A l'acte i van assistir l'Ajuntament de la ciutat en corporació, el conseller de la Generalitat Sbert, el comissari de la Generalitat a Tarragona Fort, l'alcalde i diferents regidors de l'Ajuntament de Tarragona, representants dels Ajuntaments de tots els pobles de les comarques tarragonines, l'Associació de la Premsa de Reus o el Comitè de l'ERC, amb Loperena i Borràs, entre d'altres. De forma paradoxal, el 1940, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Tarragona li va obrir un expedient. Amb tot, ha estat recordat com un home afable i amb un alt sentit de la comprensió.

Autoria: Josep Sancho i Sancho

Articles en publicacions periòdiques

---

«Los que mueren. Juan Sentís Nogués» a: La Vanguardia, 14 de novembre de 1937, p. 5.