Llum Valls i Julian
Barcelona,
25 de juny de 1922
Sant Feliu de Guíxols,
20 d'agost de 2011
Dirigent política juvenil i estudiantil
Filla de Pere Valls i Grau (Arsèguel, 1890 - Barcelona, 1973) i de Luz Julián Roures (Alcalà de Xivert, 1889 - Barcelona, 1979), que van tenir dos fills: Llum i Lluís (Barcelona, 1924 - Girona, 2010). El pare era vidu d’un primer matrimoni amb Francisca Lafita i Llenas (Barcelona, 1887-1920), amb qui havien tingut un fill, Pere (Barcelona, 1917 - La Puebla de Híjar, 1938).
Nasqué al número 69 del carrer del Carme, al barri del Raval de Barcelona. De petita va anar al Col·legi de Nostra Senyora de l’Esperança i el 1930 va fer la comunió a l’antiga església dels Àngels. Posteriorment va anar l’Institut-Escola Milà i Fontanals.
El seu pare, un sastre que havia emigrat a Barcelona des del Pirineu, era simpatitzant de Francesc Macià. Durant els anys 30 la Llum i el seu germà gran Pere van vincular-se a les Joventuts d’Esquerra Republicana - Estat Català (JEREC).
Arran l’esclat de la Guerra Civil, i malgrat la seva joventut —només quinze anys—, la Llum va esdevenir una de les principals dirigents de les JEREC, desenvolupant diversos càrrecs directius, participant en mítings i conferències, i escrivint —al llarg del 1938— almenys fins a 18 articles a diferents publicacions catalanistes republicanes: Ara!!, La Humanitat, Catalunya Nova, Abril i Catalans!
El novembre del 1937 va participar al Primer Congrés de la Dona de Catalunya [1] i el 23 de gener del 1938 va ser elegida vicesecretària del Grup Femení del Casal Català de l’Esquerra de l’Eixample. [2]
El seu germà Pere va ser enviat al front i va morir en el bombardeig d’un hospital el març de 1938. [3] Mentrestant, durant el transcurs de la guerra, la Llum i la seva família van deixar el pis del carrer del Carme i es van traslladar a viure a les dependències de la botiga de queviures que precisament havia obert el germà gran abans de ser reclutat. Estava situada al número 19 del passatge Marimon, al costat de la Diagonal.
Al juny del 1938, just quan complia els setze anys, la Llum va ser entrevistada a la publicació Catalunya Nova com a membre del Secretariat General Escolar de les JEREC. [4] A partir d’aquí va ser nomenada cada vegada per a més responsabilitats i va anar incrementant la seva participació en nombrosos actes polítics.
A l’agost del mateix any va ser designada per Carles Pi i Sunyer, conseller de Cultura, per a representar els estudiants catalans al 20è Congrés de la International Confederation of Students, que se celebrava a Glasgow. Arran d’aquest fet, fou novament entrevistada al diari La Humanitat. [5] També durant aquest mes, fou escollida presidenta de la Secció Femenina de les JEREC del Centre Catalanista d’Esquerra de Barcelona, situat al número 6 de la Rambla Catalunya. [6]
El 2 de setembre va ser nomenada, també pel conseller de Cultura, membre del Consell Executiu de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, atès que el 12 de juliol del 1937 l’entitat havia estat declarada organització oficial mitjançant un Decret. [7] En el context de la Guerra Civil la majoria d'estudiants membres de la direcció de l'organització es trobaven incorporats a l'exèrcit republicà i va caldre que les noies assumissin majors quotes de responsabilitat política.
A l’octubre va ser elegida secretària de Propaganda i Premsa del Secretariat Escolar de les JEREC i alhora secretària general del Secretariat Femení de les JEREC. [8] I al desembre era nomenada secretària general de les JEREC del Centre Catalanista d’Esquerra de Barcelona. [9]
Va participar en mítings i actes fins a les darreres setmanes de la guerra a Catalunya, l’últim conegut, l’1 de gener del 1939 a Vilanova i la Geltrú. [10]
Amb la derrota s’exilià primer a França i més tard, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, a Anglaterra, on gràcies a l’aprenentatge de diversos idiomes —sabia català, castellà, francès, anglès, alemany i, fins tot, una mica de rus— treballà com a traductora.
A principis de la dècada de 1950 va retornar a Catalunya, anant a viure a Barcelona amb els seus pares i el seu germà petit Lluís al passatge Marimon. Va entrar a treballar com a traductora tècnica a l’empresa Lapeyra i Taltavull, situada al carrer de la Indústria.
El 1956 en Lluís es va casar amb la Vicenta Puyalto i Mairal (Girona, 1924-2018) i tota la família es va traslladar a viure a un pis més gran a l’avinguda de Vilanova de Barcelona. La Llum hi va residir fins que el 1964 es va casar amb en Francisco Garrido Rojo (Linares, 1920 - Sant Feliu de Guíxols, 2016), amb qui no tingueren fills. Ell havia participat a la Batalla de l’Ebre sent soldat republicà de la lleva del biberó. Després de passar per un camp de concentració franquista, emigrà a Catalunya i treballà de manobre, per a finalment crear un negoci de reformes a domicili.
El 1983, després d’un problema de salut, la Llum es jubilà. Pocs anys després, amb el seu marit també jubilat, s’instal·laren a Sant Feliu de Guíxols, on va viure fins a la seva mort.
[1] La Humanitat, 9 de novembre de 1937, p. 2.
[2] Última Hora, 31 de gener de 1938, p. 2.
[3] Oriol VALLS I PÉREZ (2016). Fer Memòria: un paper a l’arxiu. A partir de la recerca sobre Pere Valls Lafita. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents de l’Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. En línia: https://ddd.uab.cat/record/169411/
[4] Catalunya Nova, juny del 1938, p. 5.
[5] La Humanitat, 17 d’agost de 1938, p. 2.
[6] La Humanitat, 24 d’agost de 1938, p. 3.
[7] Arnau FIGUERAS (2005). Història de la FNEC: la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya de 1932 a 1986, p. 226.
[8] La Humanitat, 4 d’octubre de 1938, p. 2.
[9] La Humanitat, 8 de desembre de 1938, p. 2.
[10] La Humanitat, 4 de gener 1939, p. 2.
Autoria: Oriol Valls i Pérez
Llum Valls i Julian
Obra pròpia
Articles en publicacions periòdiques
VALLS I JULIAN, Llum. «Joventut. La joventut davant l’Onze de Setembre» a: Abril, 10 de setembre de 1938, p. 3.
VALLS I JULIAN, Llum. «A una dona de l’altre costat» a: La Humanitat, 12 de juny de 1938, p. 3.
VALLS I JULIAN, Llum. «La dignificació de la dona catalana» a: Abril, 12 de novembre de 1938, p. 2.
VALLS I JULIAN, Llum. «L’heroisme sublim de la mare catalana» a: La Humanitat, 13 de febrer de 1938, p. 6.
VALLS I JULIAN, Llum. «L’atemptat a Hitler» a: Abril, 15 d’octubre de 1938, p. 2.
VALLS I JULIAN, Llum. «Reacció» a: Abril, 19 de novembre de 1938, p. 2.
VALLS I JULIAN, Llum. «Casa de l’Infant» a: Catalans!, 20 d’octubre de 1938, p. 28-30.
VALLS I JULIAN, Llum. «Joventuts Femenines. La incultura, el darrer enemic del poble» a: Ara!!, 22 de gener de 1938, p. 2.
VALLS I JULIAN, Llum. «Nacionalistes intransigents» a: Abril, 22 d’octubre de 1938, p. 3.
VALLS I JULIAN, Llum. «Joventuts Femenines» a: Abril, 24 de setembre de 1938, p. 4.
VALLS I JULIAN, Llum. «Com s’ha incorporat la dona a la lluita» a: Ara!!, 26 de febrer de 1938, p. 4.
VALLS I JULIAN, Llum. «Joventut. Davant el Congrés de la Pau» a: Abril, 27 d’agost de 1938, p. 2.
VALLS I JULIAN, Llum. «Erasme de Rotterdam» a: Abril, 29 d’octubre de 1938, p. 3.
VALLS I JULIAN, Llum. «Democràcia» a: Abril, 31 de desembre de 1938, p. 2.
VALLS I JULIAN, Llum. «L’estudiant català és, ja, un tradicional lluitador antifeixista» a: La Humanitat, 31 de maig de 1938, p. 2.
VALLS I JULIAN, Llum. «La joventut i Catalunya» a: Abril, 3 de setembre de 1938, p. 2.
VALLS I JULIAN, Llum. «Autonomia i nacionalisme» a: Abril, 8 d’octubre de 1938, p. 3.
VALLS I JULIAN, Llum. «A les joventuts antifeixistes de tot el món» a: Catalunya Nova, juny de 1938, p. 9.