Llista alfabètica
Llista alfabètica

Francesca Vergés i Escofet

Figueres, 17 de juliol de 1898
Barcelona, 11 de maig de 1976

Fotografia de Francesca Vergés i Escofet

Propagandista

Filla de Joan Vergés i Darnés (Roses, 1863-?) i d’Anna Escofet i Costa (Cadaqués, 1865-?). Tingué dues germanes, Dolors (1889-?) i Antònia (¿?), i dos germans, Ferran (¿-1974) i Joaquim (1902-1978); aquest darrer, fou mosso d’esquadra i s’exilià després de la guerra a França.

A inicis de la dècada del 1920 es traslladà a viure a Sant Andreu de Palomar. Es casà amb Josep Maria Colomer i Trillas (1899-1956), amb qui tingué un fill, Ramon (1925-1969). Militant d’ERC des dels seus inicis. El 12 de febrer de 1933 fou elegida vocal de la junta directiva de l’Avenç Obrer Català de Sant Andreu de Palomar —conegut popularment com a Casinet—, centre republicà adherit a Esquerra Republicana de Catalunya, i formà part de la Comissió de Política de l’entitat. A l’Avenç Obrer Català fou una membre destacada de la Secció Femenina, on organitzà i participà en xerrades sobre feminisme i cursos de gramàtica catalana i d’història de Catalunya, amb la voluntat d’instruir les dones en la cultura general.

Activisme polític

A les portes de les eleccions legislatives espanyoles del novembre de 1933 participà en diversos mítings: Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Camp de l’Arpa, Vilafranca del Penedès, la Bisbal de l’Empordà… En molts d’aquests, ho feu al costat de companyes com Maria Dolors Bargalló, Reis Bertral, Núria Oromí i Anna Murià, així com de Josep Dencàs, Miquel Ollé, Ventura Gassol i Francesc Macià, entre d’altres. La Humanitat en destacà les dots d’oratòria exempta de fullaraca i la facilitat per rebre grans aplaudiments, en l’entrevista que li feren el 17 d’octubre de 1933 arran del míting d’Esquerra celebrat al teatre Pompeia quatre dies abans. En aquesta entrevista es definia com una ferma defensora de la llei del divorci i d'una major implicació de les dones en la vida política i social del país. Fou coneguda amb el sobrenom de «la Nelken», per la seva semblança amb l’escriptora espanyola i diputada del PSOE al Congrés, Margarita Nelken. A les eleccions municipals del gener de 1934 participà de nou en mítings de la Coalició d’Esquerres. Segons consta en la documentació del sumari militar dictat contra ella i el seu marit, ambdós participaren activament en els Fets d’Octubre de 1934 a Sant Andreu de Palomar. Anys després, el 15 de febrer de 1936, fou una de les ponents del míting del Front d'Esquerres celebrat al Teatre-cinema Jardí de Figueres, en el qual ealitzà un al·legat contra les organitzacions polítiques de dretes i en defensa de l’alliberament del presos del Sis d’Octubre de 1934.

Darrers anys

Durant la Guerra Civil el seu compromís polític fou menys actiu i està afiliada a la CNT. Mesos després de finalitzar el conflicte bèl·lic fou detinguda conjuntament amb el seu marit, el 5 de novembre de 1939, arran de les denúncies de veïns i veïnes partidaris del bàndol vencedor de la guerra. Serà empresonada a la Presó de Dones de les Corts i condemnada a 12 anys de presó major per «auxili a la rebel·lió». El 2 d'agost de 1941 sortí en llibertat provisional junt amb 374 persones. El marit fou condemnat i desterrat a Villarroya de la Sierra, (Saragossa) fins el 1942. El 1947 fou indultada i quedà exempta de presentar-se a comissaria de manera regular. En sortir de la presó es feu càrrec del negoci familiar Cafès Cuba, al carrer d'Aribau núm. 72, de Barcelona. A la botiga hi treballà fins més enllà de la seva jubilació. Els mesos d’agost els passava a París, a casa del seu germà Joaquim, exiliat arran de la desfeta republicana. Aficionada al futbol i sòcia del FC Barcelona i de la Unió Esportiva Sant Andreu. En morir, la cerimònia es realitzà a l’església parroquial de Sant Andreu i fou enterrada al cementiri municipal de Sant Andreu de Palomar.

Autoria: Pau Vinyes i Roig