Llista alfabètica
Llista alfabètica

Vicenç Verni i Cortadellas

Balaguer, 28 de gener de 1914
Mèxic DF, 6 de març de 1991

Fotografia de Vicenç Verni i Cortadellas

Periodista

Fill de l'alcalde republicà de Balaguer, Manuel Verni i Puig, i de Leonor Cortadellas. El matrimoni tingué tretze fills, dels quals en sobrevisqueren set: Pepeta, Maria, Teresina, Leonor, Mercè, Montserrat i Vicenç.

Estudià per Perit Mercantil a Barcelona i també feu estudis de Dret a la Universitat Autònoma.

Militant de les JEREC, el 1933 publicà La cultura i la joventut de Catalunya i el 1934 fou un dels fundadors, juntament amb Víctor Torres i Alfred Perenya, de l'Associació d'Estudiants d'Esquerra, de la qual en fou sotssecretari.

Fou redactor de La Humanitat (1934-1939) on escrigué a la secció de Finances i més tard fou cronista del Parlament.

Durant la Guerra Civil fou el president del Consell Nacional del Front de la Joventut Antifeixista de Catalunya (1936-1937). El 1937 representà les JEREC a la Conferència d'Ajut a l'Espanya Republicana, celebrada a París. També fou: secretari auxiliar de Pere Bosch i Gimpera, rector de la Universitat Autònoma; secretari de la Direcció General del Tresor de la Generalitat; i secretari del Comitè de Control de Corresponsals de Guerra. A instàncies del conseller de Cultura, Ventura Gassol, durant els primers dies de guerra anà a Montserrat a protegir el monestir i els seus béns. La seva actuació també va permetre que el pare Sebastià Pubill, professor de música i fundador de l'Orfeó Balaguerí, i el pare Joan Roig, fundador del Centre Excursionista Balaguerí, salvessin la vida.

Mobilitzat, fou capità d'artilleria de l'Exèrcit Republicà, encarregat d'inspeccionar les fàbriques incautades amb finalitats bèl·liques.

El 5 de febrer de 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exilià a França passant pel Pertús. Després de passar per Perpinyà, Niça, París i Gisors, fou confinat al camp de concentració del Barcarès, fins que el 24 de maig embarcà a Seta a bord del Sinaia, arribant el 13 de juny a Veracruz.

A Mèxic, en un primer moment, treballà com auxiliar de comptabilitat al Banco de Crédito Agrícola de Veracruz i fou secretari del ministre d'Educació a l'exili, Miquel Santaló.

El 1949 es casà amb la concertista de piano Maria Antònia Villamana, amb qui tingueren tres fills: Aglaé, Cleya i Vicenç.

Publicà diversos llibres de política internacional: Veinte frentes. Un film de la guerra (1943), Guía del mundo. Contrastes políticos de nuestro tiempo (1946), Twenty war fronts: a latin vision of World War II (1945), El Quinto Poder (1955), El Rescate de Iberoamérica (1970) i Provincianos que han movido a México (1983).

Col·laborador d'Excelsior, Últimas Noticias, Novedades... Fou editorialista dels 47 diaris de la Organización Periodística García Valseca durant més de divuit anys. Fou membre de la Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística i de l'Academia Nacional de Historia y Geografia de Mèxic.

Autoria: Josep Vall i Segura