Llista alfabètica
Llista alfabètica

Elionor Vinyerta i Cuartero

Barcelona, 17 de març de 1893
Ciutat de Mèxic, 14 de juny de 1967

Fotografia de Elionor Vinyerta i Cuartero

Actriu i propagandista

Filla de José Viñerta Pérez (Ricla, 1868) i de Teresa Cuartero Sarmiento (Fuendejalón, 1866).

Costurera de professió. Entre 1920 i 1922 treballà en espectacles escènics teatrals a Barcelona i voltants, presentant-se com a «artista enciclopèdica». Cantava, ballava, tocava música i feia números de prestidigitació i mentalisme.

A mitjans dels anys 1920 va conèixer a Amadeu Aragay, republicà, maçó i dirigent de la Unió de Rabassaires, amb qui es casà.

El maig de 1928 participà a la fundació de l’Ateneu Republicà Femení de Barcelona, entitat de la que esdevindrà presidenta entre 1930 i 1931. A més de lluitar pel sufragi femení, aquest Ateneu posà en marxa llars d’infants per a dones treballadores de caràcter laic —la majoria de guarderies estaven llavors en mans de monges— i realitzà cursets per a dones. A més, seran les organitzadores, el juliol de 1931, de l’Homenatge a la Dona Catalana.

Destacada propagandista feminista d’ERC, participà en la campanya pro Estatut d’agost de 1931. Com a lliurepensadora, parla al míting anticlerical que se celebrà a Montjuïc el setembre de 1931 presidit per la filla de Francesc Ferrer i Guàrdia.

El 1932 fixà la seva residència a Sant Cugat del Vallès, amb el seu marit, Amadeu Aragay, escollit diputat d'ERC a les Corts Constituents l’any abans.

L’agost de 1933, es creà el Grup Femení del Centre Republicà Federal de Sant Cugat i en fou nomenada presidenta d’honor.

Durant la Guerra Civil, a Sant Cugat —anomenat aleshores Pins del Vallès—, serà presidenta del Comitè Local del Socors Roig Internacional de Catalunya, format el juny de 1937.

El novembre fou una de les organitzadores del 1r Congrés Nacional de la Dona celebrat a Barcelona. Arran d’aquesta trobada es creà la Unió de Dones de Catalunya, una organització femenina unitària de les forces antifeixistes, de la qual en serà vocal del seu Comitè Executiu.

A la fi de la Guerra Civil s’exilià amb el seu marit, primer a França i el 1942 a Mèxic.

Autoria: José Fernando Mota Muñoz